Un dels objectius que el Papa proposa per a tota l’Església durant el Jubileu extraordinari de la Misericòrdia iniciat en la festa de la Puríssima a Roma i aquest diumenge a cada diòcesi, és el d’experimentar la misericòrdia de Déu. I això es viu sobretot en el sagrament de la confessió o de la reconciliació. El Papa actual té una llarga experiència com a confessor, un ministeri que ha exercit en diversos moments de la seva vida. Després d’haver estat provincial i rector de la Facultat de Filosofia i Teologia de San Miguel, fou destinat a la residència de jesuïtes de la ciutat argentina de Córdoba. Allí va dedicar moltes hores al ministeri del confessionari.
Aquesta pràctica la va mantenir quan fou nomenat, primer, bisbe auxiliar de Buenos Aires i, més endavant, arquebisbe coadjutor amb dret a successió quan va empitjorar la salut del cardenal Quarracino, que era l’arquebisbe residencial de la capital argentina. “El que més m’agrada és poder confessar” va dir a un periodista que li preguntava si li agradava ser arquebisbe coadjutor. I afegí que a més de confessar a la Catedral, acostumava a anar el 27 de cada mes a confessar a la parròquia de Sant Pantaleó, en el barri de Mataderos, i a la de Sant Gaietà, un dels sants que acull una gran devoció popular a la capital del país. I va afegir: “En el confessionari hom percep la santedat del poble. Un home o una dona hi mostren la seva dignitat de fills de Déu que se senten pecadors i estimats per la misericòrdia del Pare”. També li agradava confessar els joves quan pelegrinaven a la Basílica de Nostra Senyora de Luján –patrona d’Argentina- perquè és la manera de conèixer els canvis de la societat, la manera com els joves entenen el món.
Tant com a sacerdot i bisbe, primer, i com a Sant Pare, després, el Papa ha explicat que es confessa cada quinze dies. A Buenos Aires, en assumir la condició d’arquebisbe, va declarar: “Jo em confesso amb un sacerdot bastant gran a l’església de El Salavador, a l’avinguda Callao”. En la butlla de convocatòria del Jubileu de la Misericòrdia, el papa dedica vàries reflexions al ministeri de confessor i a la pràctica de la confessió “que ens permet experimentar en la pròpia carn la grandesa de la misericòrdia. Per a cada penitent serà font de veritable pau interior”. I afegeix: “Mai no em cansaré d’insistir en que els confessors siguin un veritable signe de la Misericòrdia del Pare”.
Hem de reconèixer que vivim immersos en una cultura que tendeix a diluir el sentit del pecat, a considerar trivials els actes humans afavorint una actitud superficial i irresponsable que porta a oblidar la necessitat d’estar en gràcia de Déu, en comunió amb Déu i amb els germans. Per això aquest Jubileu de la misericòrdia ha de ser l’ocasió perquè es produeixi un canvi profund en el cor i en la vida de moltes persones. Això serà possible si experimenten l’amor misericordiós del Senyor. En aquest procés, els ministres de la misericòrdia han de transmetre la certesa que l’amor de Déu i el seu perdó són més forts que el pecat i són capaços de convertir el pecador, de canviar-li el cor, de regenerar-lo i de retornar-li la seva dignitat. Tots som pecadors. L’actitud personal de Jesús davant del pecador no és la de condemnar sinó la de salvar. No disculpa ni justifica l’acció del pecat, però atorga el perdó que produeix la regenaració interior.
Desitjo, doncs, que aquest Any de la Misericòrdia ens ajudi, com ens ho demana el Papa, a redescobrir la importància d’aquest sagrament.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa