Coincidint amb la festa de la Presentació de Jesús al temple –la popular diada de la Candelera- l’Església celebra la Jornada de la Vida Consagrada; és a dir, el dia dedicat als religiosos i religioses, que són els cristians i cristianes que porten el comprimís del seu baptisme fins a la consagració a Déu per mitjà de la professió dels consells evangèlics.
Aquest any la jornada té com a lema “Camins de consagració” i ens porta a l’essència mateixa de la vida religiosa, que és una imitació especial de Jesucrist i un lliurament de tota la vida del religiós o la religiosa a Jesucrist.
Té un sentit profund celebrar la gràcia de la vida religiosa per a l’Església i per al món en el dia que celebrem la presentació de Jesús al temple. Una de les dimensions del dia de la Candelera és l’ofrena d’aquell Infant a Déu. La carta als Hebreus ens endinsa en el sentit de la consagració de Crist a Déu Pare quan escriu que Crist deia al seu Pare quan entrà en el món: “No voleu oblacions ni sacrificis, però m’heu format un cos; no exigiu l’holocaust ni l’expiació. Per això us dic: com està escrit de mi en el llibre, Déu meu vinc a fer la vostra voluntat”. I més endavant es refereix al fruit d’aquesta entrega de Crist amb aquestes paraules. “A nosaltres ens ha santificat l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per complir aquesta voluntat de Déu (He 10, 5-10).
Té un profund sentit que els religiosos i religioses en aquest dia renovin els seus vots, la seva consagració a Déu. Tota la seva vida és un camí de consagració, a imitació de Jesucrist. Els religiosos i religioses no són homes i dones d’un altre món; són d’aquest món nostre; són germans nostres. I el seu comprimís de consagració és una invitació per a tots els membres de l’Església a seguir cadascú la seva pròpia vocació.
Per això el Concili Vaticà II, en parlar de la vida religiosa diu que “la professió dels consells evangèlics se’ns presenta com un signe que pot i ha d’atreure eficaçment tots els membres de l’Església a complir amb valentia tots els deures de la vocació cristiana”. “Aquest mateix estat de vida –afegeix el Concili- imita més de prop i recorda contínuament dins l’Església aquella forma de vida que el Fill de Déu va escollir en venir al món per fer la voluntat del Pare i que va proposar als deixebles que el seguien” (LG 44).
Parlant de la grandesa del camí – o els diversos camins- de la consagració religiosa, el Concili formulava un desig que les religioses i els religiosos fan realitat en el dia a dia de la seva vida: que “l’Església mostri, cada vegada més perfectament, a creients i no creients, el Crist, ja sigui contemplant dalt la muntanya, ja sigui anunciant el Regne de Déu a les multituds, o guarint malalts i dèbils i convertint els pecadors a una vida millor, o bé beneint els infants i fent bé a tothom, i sempre obedient a la voluntat del Pare que el va enviar” (LG 46).
Un recent informe sobre la vida religiosa a Catalunya ve a confirmar el que ja estava en la consciència de molts cristians. La gran fecunditat de la vida religiosa per a la nostra societat. Per això, davant de la propera jornada a ells dedicada, els dono les gràcies per tot el que, en el nostre bisbat, fan aquests germans i germanes religiosos tant de cara a Déu com de cara als seus germans i germanes. Vosaltres, seguint dia rere dia, “els camins de la vostra consagració”, enriquiu l’Església i feu un gran servei al món.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa