Quan la Pontifícia Acadèmia de Ciències Socials envià al Papa Francesc una carta d’agraïment per una audiència, preguntant-li també si volia que aquest organisme de la Santa Seu estudiés algun tema en concret, no imaginaven amb quina promptitud arribaria la resposta. Redactada a ma, en el mateix sobre enviat, el Papa va respondre: “Marcel: Crec que seria bo tractar sobre el tràfic de persones i l’esclavitud moderna. El tràfic d’òrgans es pot tractar en connexió amb el tràfic de persones. Moltes gràcies. Francesc” Així i en castellà el Pontífex va transmetre l’encàrrec al seu compatriota Marcelo Sánchez Sorondo, que va explicar aqueta anècdota en una visita recent a Barcelona.
“El tràfic de persones és el negoci més gran de la globalització” va declarar també. Els especialistes de les Nacions Unides i de la Unió Europea calculen que actualment 30 milions d’éssers humans sofreixen aquesta situació i que cada any aquesta quantitat s’incrementa amb dos milions més. I això només és la punta de l’iceberg. El 80 per cent d’aquestes persones solen acabar dintre del món de la prostitució i el 20 per cent restant en el treball forçat.
El novembre de l’any passat les Pontifícies Acadèmies de Ciències i de Ciències Socials varen organitzar a Roma una conferència per a experts i van participar-hi un centenar d’associacions que treballen en aquest àmbit. I van concloure que el tràfic de persones és una forma d’esclavitud moderna que la globalització fa possible i que, des del punt de vista antropològic, és un crim contra la humanitat que hauria de ser tipificat internacionalment com a tal crim.
Monsenyor Sánchez Sorondo, portant endavant l’encàrrec del Papa Francesc, aspira a consolidar un pacte de les principals religions del món contra el tràfic de persones. A les jornades del novembre passat hi participaren diverses confessions cristianes i s’ha unit al projecte el gran iman de la Universitat Al-Azhar d’Egipte, que és una de les màximes institucions de referència dintre del món islàmic. Per això és important que es tracti d’un acord dinàmic, que espera l’adhesió d’altres grups religiosos o socials.
Aquesta nova forma d’esclavitud, en ple segle XXI, és gravíssima i constitueix un escàndol que s’ha de denunciar. Hi ha països rics on es vehiculen activitats degradants a costa de persones dels països més pobres, sempre a costa del més pobres i menys afavorits. Cal reaccionar en tots els nivells i estaments, començant per l’acció legislativa i la intervenció policial que han de ser coordinades i eficaces. També cal que moltes veus secundin en tots els àmbit les denúncies valents del Papa Francesc.
Sens dubte són problemes difícils de solucionar per la seva gran complexitat i per tants interessos que hi entren en joc. Però nosaltres, com a éssers humans i més encara, com a creients, no podem quedar-nos amb els braços creuats davant d’aquesta situació; hem de col·laborar amb la nostra pregària, amb les actuacions concretes que estiguin al nostre abast, i també amb la nostra denúncia en aquells fòrums on tinguem accés, de manera que la societat tingui una consciència més gran d’aquesta lacra, i s’arribi a abolir aquesta nova forma d’esclavitud.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa