Us saludo des de Bolonya (Itàlia) on prego per vosaltres. Aquesta nit emprendrem el viatge de retorn a casa. En la nostra peregrinació diocesana hem viscut dos moments particularment significatius: la celebració de la Santa Missa d’avui, a la basílica de sant Domènec, a Bolonya, al costat de la seva tomba; i divendres passat, la celebració vora la tomba de sant Francesc d’Assís a la basílica que duu el seu nom. Han estat uns moments de pregària especial per la nostra diòcesi al començament del nou curs. Recordem avui alguns trets de la vida d’aquests dos grans sants.
Sant Francesc d’Assís (1182-1226) va viure una joventut despreocupada, conreant els ideals cavallerescos del seu temps. Als vint anys participà en una campanya militar i va ser fet presoner. Es va posar malalt, fou alliberat, i en tornar a Assís va començar un procés de conversió espiritual que el portà a un canvi radical del seu estil de vida. En aquesta època te lloc l’episodi del missatge de Crist crucificat a ‘església de Sant Damià, que li diu: “Ves, Francesc, i repara la meva Església que està en ruïnes”. Més endavant renuncià a la seva herència paterna. El 1208 es va sentir cridat a viure pobrament i dedicar-se a la predicació. El seu ideal: ser com Jesús, contemplar el Crist, estimar-lo intensament, imitar les seves virtuts.
En ell destaca la centralitat de Crist i l’amor a l’Església. Se sent cridat a viure en la pobresa i a dedicar-se a la predicació, seguint d’aquesta manera Jesucrist pobre i crucificat. Es caracteritza també per un gran amor i fidelitat a l’Església. No renova l’Església sense el Papa o contra ell, sinó només en comunió amb ell. En sant Francesc s’harmonitzen l’Església fonamentada en la successió del Apòstols i el nou carisma que l’Esperit Sant suscita en aquell moment per a renovar-la. En la vivència d’aquesta unitat es desenvoluparà la veritable renovació. L’amor a l’Eucaristia i a la Paraula de Déu també seran una constant en la seva vida; el sentit de la fraternitat universal i l’amor a la creació són característics de l’espiritualitat franciscana, així com la vivència de la perfecta alegria.
Sant Domènec de Guzmán (1170-1221) nasqué a Caleruega (Burgos) i va morir a Bolonya. Fou canonge d’Osma i va acompanyar el seu bisbe al nord d’Europa i es va adonar de dos grans desafiaments als quals l’Església havia de fer front: l’existència de pobles sense evangelitzar i els mals causats per l’heretgia dels càtars. D’acord amb el papa Inocenci III, es dedicà a la predicació de la veritat, acompanyant la predicació de l’Evangeli amb l’exemple d’una vida pobre i austera. La seva espiritualitat és eminentment apostòlica i es porta a la pràctica a través de formes noves com la vida mendicant en pobresa, que permetia una disponibilitat més gran per a l’estudi i la predicació itinerant i al mateix temps oferia un testimoni concret i visible.
Ell cerca la perfecció desenvolupant tots els mitjans de la seva vocació: la centralitat de l’Eucaristia, el valor de la confessió i del rés de l’ofici diví; la preocupació per la veritat de la fe i per la salvació de les persones; el lliurament generós a l’Església i al servei del Sant Pare. Posa un nou accent en l’amor a la veritat, que es cerca sobretot amb el contacte assidu amb la Sagrada Escriptura, i també un nou ardor en el treball per a la salvació del proïsme. En sant Domènec, la vida apostòlica va íntimament unida a la vida contemplativa. Considerava indispensables per a la missió evangelitzadora la vida en comú en la pobresa i l’estudi. La vida comunitària ajuda a l’estudi i l’oració, i facilita també el despreniment dels béns d’aquest món. Veu l’estudi en funció de l’apostolat, com a preparació per a l’apostolat.
Sant Francesc d’Assís i sant Domènec de Guzmán varen ser dòcils a l’acció de l’Esperit Sant, varen col·laborar generosament perquè la gràcia que havien rebut de Déu fructifiqués de manera abundant, i d’aquesta forma varen donar una resposta eficaç als reptes que l’Església i la societat del seu temps plantejaven. Que la seva intercessió ens ajudi a nosaltres a fer el mateix a la nostra vida i a la diòcesi.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa