El passat 23 de setembre, amb ocasió del cinquantè aniversari de les riuades que varen causar mort i destrucció a diverses poblacions del Vallès, ens varem aplegar a la nostra catedral per celebrar l’eucaristia en memòria i sufragi de les víctimes d’aquell desastre. Participà en aquest acte una àmplia representació de la societat civil terrassenca i diocesana, amb la presència de les primeres autoritats municipals i els responsables dels benemèrits cossos de seguretat i dels cossos de bombers, que ben sovint ens donen un exemple de generositat i heroisme en moments de desgràcies. A d’altres ciutats també s’ha fet semblant celebració.
En aquesta celebració vaig dir que l’entrega i la fermesa dels terrassencs i de les persones de les altres poblacions afectades va ser un exemple per al món en aquells dies de dolor. Per això, avui desitjo tornar a recordar aquell fet però en la perspectiva d’un futur d’esperança. Aquell desastre fou també l’inici d’una obra de reconstrucció gran i significativa que va fer bategar com un sol cor a gent molt diversa de la nostra societat, tots ben units. Aquest és l’altre missatge que ens deixa el record d’aquells fets.
Aquell dia, i recordant els meus estudis universitaris de Psicologia ja llunyans, vaig esmentar que en aquesta matèria hi ha un concepte molt adient per explicar aquesta lluita i reconstrucció. És el que s’anomena resiliència. Es refereix a la capacitat de les persones per sobreposar-se als contratemps, la capacitat per a fer front a les adversitats de la vida, adaptar-se, superar-les i, fins i tot, sortir enfortits de les dificultats. No només és resistir davant de les dificultats, sinó que comporta fermesa en la resistència i capacitat d’esdevenir millors i més forts.
La resiliència és la capacitat que té un individu davant les adversitats per mantenir-se dempeus, amb dosis de perseverança, tenacitat, actitud positiva i accions, que permeten avançar a contracorrent i superar les adversitats. La resiliència distingeix dos components: la resistència davant la destrucció, i la capacitat de forjar un comportament vital positiu, i això malgrat les circumstàncies difícils.
Sobre aquest fonament, amb aquesta ferma esperança, es pot construir i es pot reconstruir. Terrassa i les altres poblacions afectades varen ser reconstruïdes amb les ajudes que van arribar també de l’exterior, però sobretot gràcies a la fe dels seus ciutadans , que van viure animats per un esperit d’autèntica solidaritat, per la voluntat de donar un futur a les persones, a les famílies, a la ciutat i a les altres poblacions, un futur de llibertat, de pau i de prosperitat.
La història de la formació i el desenvolupament de les nostres ciutats i pobles va lligada amb la fe, amb la vida i amb el treball dels nostres avantpassats, que recordem especialment en aquests dies dels inicis del mes de novembre. Aquest tresor de vida ha estat posat a prova en diferents moments de la nostra història, però sempre les dificultats van ser superades vivint com un poble unit, en fidelitat a la nostra història i a la nostra cultura.
Ara estem vivint també un moment especialment delicat a causa de la crisi econòmica que posa moltes persones i moltes famílies en una situació molt dura i dolorosa. Que no ens manqui, també ara, la fermesa per superar les dificultats i, posant la nostra confiança en Déu, obrir nous camins de pau, de convivència i de solidaritat.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa