El darrer mes de juny la nostra diòcesi de Terrassa complí els seus cinc anys d’existència. Cinc anys són encara un inici. Es tracta d’una diòcesi molt jove, però en aquests cinc anys ja s’han anat configurant i formant els seus trets. Ens queda encara molt de camí a recórrer. I certament és molt lluny dels meus propòsits voler determinar el futur.
Avui invito especialment tots els diocesans a donar gràcies a Déu pel seu amor, per la gràcia, per la força que ens ha concedit per anar portant endavant la missió encomanada. També vull donar gràcies a tots els diocesans pel seu treball i la seva pregària, per la decisiva col·laboració que han aportat en tot moment. Puc donar testimoni de la generositat i la disponibilitat que hem trobat al llarg d’aquests cinc anys en moltes persones i institucions gràcies a les quals la diòcesi naixent ha pogut començar el seu camí. Gràcies siguin donades a Déu. I gràcies siguin donades a tots aquells que ens han ajudat i ens ajuden.
M’ha tocat de fer un petit balanç d’aquests anys a diferents mitjans de comunicació, i aquí m’agradaria comunicar i compartir alguns aspectes. En primer lloc, desitjo esmentar el nostre patronatge diocesà en el títol de la Mare de Déu de la Salut, que tanta devoció acull en el seu santuari de Sabadell. Des del mateix dia de la meva ordenació episcopal, a la catedral de Barcelona, vaig voler posar el meu ministeri episcopal sota el patrocini de la Mare de Déu i Mare de l’Església. Ho reitero ara, tot acollint-me a aquesta advocació mariana de la nostra patrona.
Una altra benedicció de Déu a la nostra diòcesi en aquests cinc anys han estat les vocacions sacerdotals, que són el futur de la nostra comunitat diocesana. Pensant en aquest aspecte capital, hem pogut obrir un seminari propi de la diòcesi i hem potenciat la pastoral vocacional. Aquest és un objectiu que no podem descuidar, sinó que n’hem de tenir cura amb tots els mitjans espirituals i materials de que puguem disposar.
I, amb els sacerdots, penso també en la vida consagrada, activa i contemplativa, i també en els seglars, en els laics –homes i dones- i en la seva entrega generosa al servei de l’Església. Penso en els membres del Consell Pastoral Diocesà, en els components dels consells pastorals arxiprestals i parroquials, en els equips d’economia, en els equips de Càritas, tant a nivell diocesà com parroquial, en els responsables de l’Acció Catòlica i dels moviments laicals, tant d’adults com de joves.
Desitjo acabar amb una doble referència. La primera és a Càritas i a la seva tasca, especialment important en aquests moments de crisi econòmica, quan és fonamental que els cristians donem un exemple de solidaritat amb totes aquelles famílies i aquelles persones que més pateixen les conseqüències de la crisi. És una greu responsabilitat d’aquesta hora.
La segona referència és als joves. Han estat un camp de la vida eclesial que sempre m’ha interessat, i de manera especial perquè durant uns anys els meus germans bisbes me’l van encomanar. La nostra diòcesi té un repte immediat: la celebració, el 22 de maig del 2010, del desè “Aplec de l’Esperit”, que reunirà a Terrassa joves cristians de totes les diòcesis catalanes. Ja estem treballant en la seva preparació i ocasió hi haurà per tornar a parlar sobre aquest compromís de la nostra diòcesi.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa