Hem acabat el IV Pelegrinatge Diocesà de Joves, que enguany ha tingut com a meta el Santuari de Fàtima amb ocasió del centenari de les aparicions. Ha estat un autèntic regal del Senyor. Aquestes setmanes m’agradaria recordar alguns dels grans pelegrins de la història. El primer, sant Ignasi de Loiola, quina festa celebràvem dilluns passat. Neix al castell de Loiola l’any 1491. És educat primer en el castell dels seus pares, més tard a Arévalo i després serveix durant alguns anys el virrei de Navarra. Tots li reconeixien notables qualitats naturals: valor, magnanimitat, capacitats per a manar. La seva vida te molt de pelegrinatge, de recerca i encontre. En la defensa del castell de Pamplona resulta ferit greument. Aquest fet seria determinant en la seva vida, perquè durant la seva convalescència es dedica a llegir llibres religiosos, a aprofundir en la fe i en la imitació dels sants. D’aquesta manera inicia el seu procés de conversió interior i la seva aventura espiritual.
L’any 1522 peregrina a Terra Santa, passant abans per Aránzazu i Montserrat. Des del març d’aquest any fins el febrer de 1523 porta una vida penitent i pobra a Manresa, on Déu li concedeix unes gràcies místiques extraordinàries i comença a desenvolupar els seus Exercicis Espirituals. En tornar de Terra Santa estudia a Alcalà de Henares, Salamanca i París. Allà coincideix amb Pere Fabro i Xavier. Serà ordenat sacerdot a Venècia l’any 1537 juntament amb els primers companys que comparteixen la seva opció de vida, amb els que fundarà la Companyia de Jesús, aprovada pel papa Pau III l’any 1540.
Ignasi fou un gran pelegrí també en el sentit exterior: Loiola, Montserrat, Manresa, Barcelona, Roma, Venècia i per fi Terra Santa, on vol quedar-se la resta de la seva vida. Però els seus plans es veuen frustrats i ha de tornar a Venècia, Barcelona, Alcalà, Salamanca, París, Loiola i novament Venècia, esperant tornar a Terra Santa, aquesta vegada amb els seus companys. Finalment el seu pelegrinatge geogràfic acabarà a Roma. Però encara fou més important el seu pelegrinatge interior, en el que els especialistes distingeixen diferents etapes. En un primer moment predominen els desigs d’imitar els sants, accentuant gairebé exclusivament les accions externes, grans penitències i austeritats. Aquestes penitències són expressió de la fidelitat del cavaller a la manera divina, tenint com a punt de referència un Jesucrist cada vegada més conegut i estimat. Aquesta primera etapa es caracteritza per la bona intenció i una generositat admirable.
Més endavant viurà una profunda experiència mística que influirà en la nova vida a la ciutat de Roma. Serà una etapa d’equilibri entre la seva tossuderia personal i la seva capacitat d’adaptació amb la realitat i amb Déu; aprèn a cooperar amb Ell, a superar els propis desigs fins a arribar a la disponibilitat total. Ignasi sent aquest Déu inspirador, que respecta la llibertat dels seus fills, i es farà com un nen per a entrar al Regne. Finalment, l’entrega total de si mateix quedarà patent en la disponibilitat davant el Papa per a l’enviament missioner. A més es sentirà cridat a guiar d’altres persones perquè recorrin el camí de conversió i creixement que ell ha experimentat. El final del seu pelegrinatge és la quietud, en sentit material, perquè de fet es quedarà a Roma, però sobretot en sentit espiritual tot perquè la seva vida contemplativa es centra definitivament en Déu Pare, Fill i Esperit Sant.
+Josep Àngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa