Impressions del primer any de la diòcesi

El proper diumenge, dia 13 de novembre, celebrarem la Jornada de Germanor. Ja no serà la primera ocasió. En canvi, tenim l'experiència d'aquest primer any, que ha estat molt intens i ens ha enriquit molt. Moltes persones de tota condició em pregunten: "Com va el nou bisbat?"

En la meva resposta acostumo a dir que tenim mancances materials importants, però que la diòcesi està força cohesionada, que anem posant fonaments de futur i, sobretot, que tenim molta esperança, molta il•lusió i que afrontem el futur amb molta confiança en Déu i en les persones amb què fem camí plegats en aquesta aventura diocesana.

Germanor significa afecte, unió fraternal, camí compartit. El nostre és el camí d'una Església local que està cridada a ser sal i llum, ferment en la societat actual i que, en l'inici, ha de créixer en molts aspectes i sobretot en autoconsciència diocesana. Em sembla oportú recordar la definició que ens dóna el Concili Vaticà II: "La diòcesi és una porció del poble de Déu encomanada al Bisbe perquè la pasturi amb la col•laboració del presbiteri, a fi que, adherida al seu pastor i per ell aplegada en l'Esperit per mitjà de l'Evangeli i de l'Eucaristia, constitueixi una Església particular, en la qual és de debò present i actua l'Església de Crist, una, santa, catòlica i apostòlica" (Christus Dominus, 11).

Al llarg del primer any, he pogut constatar a les diferents ciutats i pobles que els fidels estimen molt els seus preveres i les seves parròquies, i que tenen també una gran estima per la vida consagrada i els moviments dels quals molts d'ells formen part. I alhora són conscients que formen part de l'Església universal.

Permeteu-me ara recordar que hem d'estimar especialment la nostra diòcesi. Que hem de ser molt conscients de la realitat diocesana, sentir-nos-en membres en comunió i en corresponsabilitat, perquè entre tots la construïm, cadascú des de la seva funció i des del seu carisma. Hem de sentir-nos Església, defensar-la, reconèixer les seves mancances i treballar perquè sigui sagrament de salvació i perquè, en Crist, sigui llum i escalf per a les persones en el moment present. Segurament podem trobar-hi coses que no ens agraden, fins i tot coses que la perjudiquen i que ens escandalitzen. Sovint recordo aquella sentència, plena de saviesa, que el beat Joan XXIII portava a la seva pregària, quan demanava al Senyor aquestes tres coses: fermesa per canviar allò que s'ha de canviar i es pot canviar, paciència davant d'allò que no es pot canviar -almenys de moment- i intel•ligència per saber distingir les primeres coses de les segones.

Per part nostra, mirem de fer les coses tan bé com podem, des de la tolerància i el respecte, des de la veritat i el bé, des de la solidaritat i la col•laboració. I, per poder dur a terme la nostra acció pastoral i perquè "tots som Església", m'atreveixo a demanar-vos pregària i reflexió, col•laboració personal i també econòmica. Perquè ens queda molt per fer al servei de l'Església i de la societat. En definitiva, al servei de les persones concretes. Per fer tot això, necessitem confiança i generositat. Mirant el camí fet durant aquest primer any i davant la jornada del proper diumenge, us dono les gràcies a tots i a totes. I que Déu ens ajudi a continuar fent camí.

+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa