El proper diumenge, dia 13 de novembre, celebrarem la Jornada de Germanor. Ja no serà la primera ocasió. En canvi, tenim l'experiència d'aquest primer any, que ha estat molt intens i ens ha enriquit molt. Moltes persones de tota condició em pregunten: "Com va el nou bisbat?"
En la meva resposta acostumo a dir que tenim mancances materials importants, però que la diòcesi està força cohesionada, que anem posant fonaments de futur i, sobretot, que tenim molta esperança, molta il•lusió i que afrontem el futur amb molta confiança en Déu i en les persones amb què fem camí plegats en aquesta aventura diocesana.
Germanor significa afecte, unió fraternal, camí compartit. El nostre és el camí d'una Església local que està cridada a ser sal i llum, ferment en la societat actual i que, en l'inici, ha de créixer en molts aspectes i sobretot en autoconsciència diocesana. Em sembla oportú recordar la definició que ens dóna el Concili Vaticà II: "La diòcesi és una porció del poble de Déu encomanada al Bisbe perquè la pasturi amb la col•laboració del presbiteri, a fi que, adherida al seu pastor i per ell aplegada en l'Esperit per mitjà de l'Evangeli i de l'Eucaristia, constitueixi una Església particular, en la qual és de debò present i actua l'Església de Crist, una, santa, catòlica i apostòlica" (Christus Dominus, 11).
Al llarg del primer any, he pogut constatar a les diferents ciutats i pobles que els fidels estimen molt els seus preveres i les seves parròquies, i que tenen també una gran estima per la vida consagrada i els moviments dels quals molts d'ells formen part. I alhora són conscients que formen part de l'Església universal.
Permeteu-me ara recordar que hem d'estimar especialment la nostra diòcesi. Que hem de ser molt conscients de la realitat diocesana, sentir-nos-en membres en comunió i en corresponsabilitat, perquè entre tots la construïm, cadascú des de la seva funció i des del seu carisma. Hem de sentir-nos Església, defensar-la, reconèixer les seves mancances i treballar perquè sigui sagrament de salvació i perquè, en Crist, sigui llum i escalf per a les persones en el moment present. Segurament podem trobar-hi coses que no ens agraden, fins i tot coses que la perjudiquen i que ens escandalitzen. Sovint recordo aquella sentència, plena de saviesa, que el beat Joan XXIII portava a la seva pregària, quan demanava al Senyor aquestes tres coses: fermesa per canviar allò que s'ha de canviar i es pot canviar, paciència davant d'allò que no es pot canviar -almenys de moment- i intel•ligència per saber distingir les primeres coses de les segones.
Per part nostra, mirem de fer les coses tan bé com podem, des de la tolerància i el respecte, des de la veritat i el bé, des de la solidaritat i la col•laboració. I, per poder dur a terme la nostra acció pastoral i perquè "tots som Església", m'atreveixo a demanar-vos pregària i reflexió, col•laboració personal i també econòmica. Perquè ens queda molt per fer al servei de l'Església i de la societat. En definitiva, al servei de les persones concretes. Per fer tot això, necessitem confiança i generositat. Mirant el camí fet durant aquest primer any i davant la jornada del proper diumenge, us dono les gràcies a tots i a totes. I que Déu ens ajudi a continuar fent camí.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
En la meva resposta acostumo a dir que tenim mancances materials importants, però que la diòcesi està força cohesionada, que anem posant fonaments de futur i, sobretot, que tenim molta esperança, molta il•lusió i que afrontem el futur amb molta confiança en Déu i en les persones amb què fem camí plegats en aquesta aventura diocesana.
Germanor significa afecte, unió fraternal, camí compartit. El nostre és el camí d'una Església local que està cridada a ser sal i llum, ferment en la societat actual i que, en l'inici, ha de créixer en molts aspectes i sobretot en autoconsciència diocesana. Em sembla oportú recordar la definició que ens dóna el Concili Vaticà II: "La diòcesi és una porció del poble de Déu encomanada al Bisbe perquè la pasturi amb la col•laboració del presbiteri, a fi que, adherida al seu pastor i per ell aplegada en l'Esperit per mitjà de l'Evangeli i de l'Eucaristia, constitueixi una Església particular, en la qual és de debò present i actua l'Església de Crist, una, santa, catòlica i apostòlica" (Christus Dominus, 11).
Al llarg del primer any, he pogut constatar a les diferents ciutats i pobles que els fidels estimen molt els seus preveres i les seves parròquies, i que tenen també una gran estima per la vida consagrada i els moviments dels quals molts d'ells formen part. I alhora són conscients que formen part de l'Església universal.
Permeteu-me ara recordar que hem d'estimar especialment la nostra diòcesi. Que hem de ser molt conscients de la realitat diocesana, sentir-nos-en membres en comunió i en corresponsabilitat, perquè entre tots la construïm, cadascú des de la seva funció i des del seu carisma. Hem de sentir-nos Església, defensar-la, reconèixer les seves mancances i treballar perquè sigui sagrament de salvació i perquè, en Crist, sigui llum i escalf per a les persones en el moment present. Segurament podem trobar-hi coses que no ens agraden, fins i tot coses que la perjudiquen i que ens escandalitzen. Sovint recordo aquella sentència, plena de saviesa, que el beat Joan XXIII portava a la seva pregària, quan demanava al Senyor aquestes tres coses: fermesa per canviar allò que s'ha de canviar i es pot canviar, paciència davant d'allò que no es pot canviar -almenys de moment- i intel•ligència per saber distingir les primeres coses de les segones.
Per part nostra, mirem de fer les coses tan bé com podem, des de la tolerància i el respecte, des de la veritat i el bé, des de la solidaritat i la col•laboració. I, per poder dur a terme la nostra acció pastoral i perquè "tots som Església", m'atreveixo a demanar-vos pregària i reflexió, col•laboració personal i també econòmica. Perquè ens queda molt per fer al servei de l'Església i de la societat. En definitiva, al servei de les persones concretes. Per fer tot això, necessitem confiança i generositat. Mirant el camí fet durant aquest primer any i davant la jornada del proper diumenge, us dono les gràcies a tots i a totes. I que Déu ens ajudi a continuar fent camí.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa