Aquests dies inicia la seva vida el nostre Seminari Major Diocesà. Em sembla que aquest fet té una dimensió eclesial i diocesana que justifica aquesta comunicació a tots els diocesans. No repetiré ara totes les informacions que es varen facilitar als mitjans informatius amb motiu de la constitució del nostre Seminari, que es va fer amb data de 29 de juny de 2006, solemnitat dels apòstols Sant Pere i Sant Pau.
Voldria recordar que aquest era un tema present en les meves preocupacions, però que no ha estat una decisió personal meva, sinó que ho he fet després d’haver fet les consultes oportunes. Concretament, als membres del Consell de Govern, als del Consell Presbiteral, al del Consell Pastoral Diocesà –en el qual també són presents els religiosos, les religioses i els laics, homes i dones- i al Col·legi dels Arxiprestos. El procés seguit també ha tingut en compte les peticions que hem rebut durant aquests dos primers anys de vida diocesana, tant per part de preveres com de religiosos i laics, sobre la conveniència i àdhuc la necessitat de constituir el nostre Seminari. En totes les consultes realitzades les opinions foren àmpliament favorables a crear-lo.
Es produí, després, una circumstància providencial que ens ha permès avançar la realització del nostre projecte. La comunitat de monges santjoanistes del monestir de Valldoreix decidí traslladar-se al monestir de Salinas (Àlaba) i ens proposà de cedir-nos, mitjançant una aportació simbòlica, l’edifici del cenobi per ubicar-hi el Seminari Major Diocesà. Aquest fet inesperat és el que ha fet possible que ara iniciem el primer curs. Es diu sovint que el Seminari és el cor d’una diòcesi i que la seva bona marxa i la seva vida han de ser la primera preocupació del bisbe diocesà. I això puc dir que ho sento vivament en la meva consciència.
El dret de l’Església també diu que a “cada diòcesi hi hagi un seminari major, en tant que sigui possible i convenient” (cànon 237). I el directori per al ministeri pastoral dels bisbes ho diu encara de manera més explícita i exigent: “El bisbe ha d’insistir de manera decidida i amb convicció sobre la necessitat del seminari major com a instrument privilegiat per a la formació sacerdotal i ha de treballar per tal que la diòcesi tingui un seminari major propi, com a expressió de la pastoral vocacional de l’Església particular i al mateix temps com a comunitat eclesial peculiar que forma els futurs preveres a imatge de Jesucrist, bon pastor” (n. 85).
Aquí trobem un criteri que em sembla molt important: pensar, pregar i treballar perquè l’Església diocesana tingui els sacerdots necessaris per al servei i la vitalitat cristiana de les parròquies, les comunitats, els moviments i grups de vida cristiana de tota mena. M’han preguntat si els temps de sequera vocacional són temps adients per obrir un nou seminari. He contestat que sóc ben conscient del clima actual de la societat i de l’Església. Però en tota situació hem de confiar en el Senyor i hem de calar les xarxes i “anar mar endins” –que és el meu lema episcopal. En aquest sentit, obrir el nostre seminari és un risc, comporta un acte de coratge i, per dir-ho més cristianament, ens demana una gran confiança en el Senyor Jesús i en el seu Esperit Sant, present i actuant en la seva Església.
Agraeixo al Seminari de Barcelona la seva col·laboració, sobretot durant aquests dos anys que ha acollit els nostres seminaristes. Agraeixo la col·laboració de la Facultat de Teologia i de la Facultat de Filosofia de Catalunya, on els nostres seminaristes cursaran els estudis institucionals. I agraeixo als membres de l’equip del nostre Seminari la seva acceptació i el servei que comencen a fer actualment. Demanem que el Senyor ens beneeixi i que ens concedeixi aquells sacerdots que la nostra jove diòcesi necessita.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
Voldria recordar que aquest era un tema present en les meves preocupacions, però que no ha estat una decisió personal meva, sinó que ho he fet després d’haver fet les consultes oportunes. Concretament, als membres del Consell de Govern, als del Consell Presbiteral, al del Consell Pastoral Diocesà –en el qual també són presents els religiosos, les religioses i els laics, homes i dones- i al Col·legi dels Arxiprestos. El procés seguit també ha tingut en compte les peticions que hem rebut durant aquests dos primers anys de vida diocesana, tant per part de preveres com de religiosos i laics, sobre la conveniència i àdhuc la necessitat de constituir el nostre Seminari. En totes les consultes realitzades les opinions foren àmpliament favorables a crear-lo.
Es produí, després, una circumstància providencial que ens ha permès avançar la realització del nostre projecte. La comunitat de monges santjoanistes del monestir de Valldoreix decidí traslladar-se al monestir de Salinas (Àlaba) i ens proposà de cedir-nos, mitjançant una aportació simbòlica, l’edifici del cenobi per ubicar-hi el Seminari Major Diocesà. Aquest fet inesperat és el que ha fet possible que ara iniciem el primer curs. Es diu sovint que el Seminari és el cor d’una diòcesi i que la seva bona marxa i la seva vida han de ser la primera preocupació del bisbe diocesà. I això puc dir que ho sento vivament en la meva consciència.
El dret de l’Església també diu que a “cada diòcesi hi hagi un seminari major, en tant que sigui possible i convenient” (cànon 237). I el directori per al ministeri pastoral dels bisbes ho diu encara de manera més explícita i exigent: “El bisbe ha d’insistir de manera decidida i amb convicció sobre la necessitat del seminari major com a instrument privilegiat per a la formació sacerdotal i ha de treballar per tal que la diòcesi tingui un seminari major propi, com a expressió de la pastoral vocacional de l’Església particular i al mateix temps com a comunitat eclesial peculiar que forma els futurs preveres a imatge de Jesucrist, bon pastor” (n. 85).
Aquí trobem un criteri que em sembla molt important: pensar, pregar i treballar perquè l’Església diocesana tingui els sacerdots necessaris per al servei i la vitalitat cristiana de les parròquies, les comunitats, els moviments i grups de vida cristiana de tota mena. M’han preguntat si els temps de sequera vocacional són temps adients per obrir un nou seminari. He contestat que sóc ben conscient del clima actual de la societat i de l’Església. Però en tota situació hem de confiar en el Senyor i hem de calar les xarxes i “anar mar endins” –que és el meu lema episcopal. En aquest sentit, obrir el nostre seminari és un risc, comporta un acte de coratge i, per dir-ho més cristianament, ens demana una gran confiança en el Senyor Jesús i en el seu Esperit Sant, present i actuant en la seva Església.
Agraeixo al Seminari de Barcelona la seva col·laboració, sobretot durant aquests dos anys que ha acollit els nostres seminaristes. Agraeixo la col·laboració de la Facultat de Teologia i de la Facultat de Filosofia de Catalunya, on els nostres seminaristes cursaran els estudis institucionals. I agraeixo als membres de l’equip del nostre Seminari la seva acceptació i el servei que comencen a fer actualment. Demanem que el Senyor ens beneeixi i que ens concedeixi aquells sacerdots que la nostra jove diòcesi necessita.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa