Aquest diumenge celebra l’Església la Jornada Mundial de les Migracions. Es tracta d’una jornada promoguda pel Sant Pare que la presenta cada any fent públic un missatge. Amb motiu d’aquesta jornada, voldria recordar allò que diu el nostre Pla Pastoral Diocesà per als propers tres anys, fins al 2013 titulat “Enviats a anunciar la Bona Nova”.
Un dels capítols del Pla es titula precisament així: “La integració dels immigrants a les comunitats parroquials”. Reconeix que la nova situació del fenomen de la immigració esdevé un repte per a les nostres comunitats cristianes i, a la vegada, una crida a renovar l’ acolliment propi de la vida cristiana en general. Un acolliment, es reconeix en el document, que no està exempt de dificultats perquè demana la capacitat de saber integrar, i per això valorar positivament les aportacions que els immigrants hi puguin fer, i respectar les seves particularitats. “Caldrà evitar –es diu textualment- qualsevol actitud de menysteniment als altres”.
La celebració dels sagraments en general i de l’Eucaristia en particular esdevé en moltes ocasions l’espai idoni per acollir i integrar els immigrants catòlics, cada vegada més nombrosos a les nostres poblacions
A més de la celebració dels sagraments que demanen els immigrants catòlics, el Pla Pastoral indica també que “cal promoure la integració a través de la valoració de les festes pròpies, la combinació de les diverses llengües per tal d’ajudar a l’expressió de la fe, que no coneix fronteres. D’altra banda és important valorar les seves tradicions i actes devocionals, que molt sovint ajuden a l’apropament i, en definitiva, a la integració de forma natural en la vida celebrativa de les nostres comunitats parroquials”. Indica també un aspecte operatiu en dir que “convé, per part nostra, propiciar que vagin assumint responsabilitats en la vida de la pròpia comunitat parroquial (per exemple com a catequistes, en el consell pastoral, a Càritas, etc.”.
No partim de zero en aquests propòsits. Aquesta tradició de integració honora la nostra Església i les nostres parròquies, que han estat i són uns factors molt vius d’integració. Els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya varen fer referència elogiosa a aquesta tradició en el document col·lectiu Arrels cristianes de Catalunya, publicat l’any 1985, ara fa vint-i-cinc anys, i citat en el nostre Pla Pastoral. Potser abans la integració era més fàcil, quan els immigrants eren més propers a la nostra cultura i a les nostres tradicions. Ara el repte és més gran perquè també ho són les dificultats per a fer-ho. Però el nostre Pla Pastoral fa honor a aquesta realitat quan diu de la integració dels immigrants que “de fet, és un procés que es va realitzant en la major part de les nostres comunitats i que cal potenciar”.
I recordem, per acabar, algunes de les accions que es proposen en aquest punt. Als rectors i als consells pastorals se’ls demana prendre contacte amb els diferents col·lectius d’immigrants presents en el territori parroquial, propiciar, en les parròquies, àmbits per a la seva expressió de la fe i promoure la seva integració tant en les celebracions religioses com en els altres aspectes de la vida parroquial.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa