Enguany comencem el camí de l’Advent amb aquest dia primer de desembre. El temps d’Advent té una doble finalitat: és el temps de preparació per al Nadal, solemnitat que commemora el primer adveniment o vinguda del Fill de Déu als homes i és, a la vegada, el temps que fa que la nostra atenció s’adreci a esperar el segon adveniment de Crist a la fi dels temps.
Crist ja ha vingut fa dos-mil anys; Crist ve cada dia, sobretot mitjançant la seva acció en els sagraments, de manera especial en l’Eucaristia. Crist vindrà a la fi dels temps. Aquesta és la triple afirmació que resumeix l’esperit d’aquest temps, amb el qual comencem un nou any litúrgic.
Recordo que en els meus primers anys de seminari major vaig llegir una obra del teòleg italo-alemany Romano Guardini – L’essència del cristianisme” que em va arribar molt endins i en repeteixo sovint la seva idea nuclear: “El cristianisme no és, en darrera instància, una doctrina de la veritat ni una interpretació de la vida. També ho és, però res d’això no constitueix la seva essència nuclear. La seva essència està constituïda per Jesús de Natzaret, per la seva existència, la seva obra i el seu destí concret; és a dir, per una personalitat històrica”.
Crist és, doncs, el centre de la nostra fe. L’essència del cristianisme és la persona de Crist i tota la vida cristiana arrenca d’un encontre amb Ell. El papa Benet XVI ho va expressar molt bé al començament de la seva primera encíclica: “No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per l’encontre amb un esdeveniment, amb una Persona que dóna un horitzó nou a la vida i, amb ell, una orientació decisiva” (Deus charitas est, 1).
Jesucrist, l’únic mitjancer, és la font i l’objecte del nostre coneixement i amor. Ell ha de ser l’objecte primer del nostre estudi i contemplació, del nostre coneixement i del nostre amor. La relació personal amb ell és el que ens defineix com a cristians adults no només per edat, sinó –Déu ho vulgui- per maduresa. I tot això començant per la contemplació de la seva realitat humana, el seu cos real, tan present en el Nadal, i passant per la contemplació d’allò que els Evangelis ens expliquen d’Ell: el seu coneixement, els seus ensenyaments, la seva voluntat, el seu amor, la seva sensibilitat.
I continuant després aquesta contemplació per la seva persona divina, com el Fill de Déu que és. Es tracta de contemplar la figura del Fill, que és obertura al la comunicació amb el Pare en l’Esperit. Tot l’any litúrgic té el seu centre en Crist, Déu i home vertader, que ho rep tot del Pare i que ens envia l’Esperit Sant perquè puguem portar una vida de fills del Pare, perquè puguem viure la nostra filiació divina i desenvolupar la nostra vocació de ser fills adoptius de Déu, oberts al Pare, al Fill i a l’Esperit.
Aquest és el meu desig en començar un nou any cristià. Dintre seu, el 15 de juny de 2014, celebrarem, si Déu vol, el desè aniversari de la nostra diòcesi. Us convido, doncs, a viure un any de gràcies i de compromís cristià, en el que Crist estigui al centre de tot allò que puguem viure i fer. Us desitjo, doncs, a tots un Advent ple de fruits.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa