El proper divendres, 24 de setembre, se celebra la festa de la Mare de Déu de la Mercè, inspiradora de l’Orde de la Mercè per a la redempció dels captius, patrona de la ciutat i de l’arxidiòcesi de Barcelona i patrona també de la província eclesiàstica de Barcelona. La nostra diòcesi de Terrassa té com a patrona a la Mare de Déu de la Salut, a la que espero referir-me en un proper comentari.
La festa de la Mercè ens porta, cada any, el record dels homes i dones de les presons. L’Església no pot de cap manera oblidar aquest aspecte de la seva missió. No podem oblidar els empresonats, perquè el cristià conscient ha de recordar aquelles paraules de Crist en el dia del judici: “Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; era a la presó i em vinguéreu a trobar... tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu” (Mt 25, 34-36. 40).
Aquestes meravelloses paraules de l’Evangeli han inspirat i inspiren també en el present nombroses obres de solidaritat amb els membres més petits i més necessitats de la nostra societat. També inspiren l’àmbit de l’acció de l’Església que anomenem la “pastoral a les presons” o l’acció religiosa en el camp penitenciari.
L’orientació de la pastoral penitenciària, a cada diòcesi, és missió del bisbe i es realitza a través dels responsables que oportunament es nomenen i en coordinació amb el Secretariat Interdiocesà de Pastoral Penitenciària (SEPAP) que treballa en tot l’àmbit català. Quan acostumo a visitar els centres penitenciaris de la nostra diòcesi –generalment amb motiu de la festa de la Mercè, però no només en aquesta ocasió- sempre penso si fem prou en aquest sentit i si no hauríem de fer més del que fem.
A aquest efecte, és important l’activitat que els capellans de les presons són cridats a fer, ni tan sols des del punt de vista específicament religiós –que té sens dubte un gran importància -, sinó també en defensa de la dignitat del es persones detingudes. L’ambient de les nostres institucions penitenciàries ofereix un terreny en el que cal que s’hi faci present amb obres de bé la sol·licitud cristiana en el camp social.
Amb el capellà nomenat per a aquesta missió en un centre penitenciari hi actuen els voluntaris. La seva aportació resulta imprescindible. Per això cal oferir-los la formació adequada perquè puguin treballar a l’interior dels centres penitenciaris.
I cal també que aquests sacerdots i aquests voluntaris tinguin un recolzament des de les seves parròquies i de totes les altres institucions diocesanes. Aquest aspecte té molta importància i hauríem de treballar per fer més viva aquesta solidaritat de totes les comunitats cristianes amb els qui treballen amb els presos.
La compassió de Crist envers els malalts i els que més sofreixen és un signe esclatant de què Déu ha visitat el seu poble i que el Regne de Déu és a prop. Dono les gràcies pel seu treball a tots els qui treballen en el camp de la pastoral penitenciària. I els demano que facin tot el que puguin per tal de fer present Jesús, que per nosaltres va passar per la condició d’empresonat i condemnat, a fi que els homes i dones dels nostres centres penitenciaris trobin en la seva fe i en l’acció dels cristians que s’acosten a ells, el camí d’una rehabilitació i d’una reinserció social que els permeti recuperar la seva llibertat, que és el seu desig més profund.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa