La publicació del llibre del pare Antoni Sospedra i Buyè sobre “el rector de Rubí, doctor Guardiet” –aquest és el títol de l’obra- és una invitació a recordar la vida i el testimoni martirial d’aquest sacerdot de la nostra diòcesi, del que aviat esperem la beatificació. En un anterior escrit vaig recordar les seves activitats pastorals. Avui és el moment de recordar-lo com a testimoni de Crist fins a donar la vida per ell.
En esclatar el fets del juliol de 1936, el rector de Rubí va refusar tots els oferiments de fugir o d’amagar-se. “No he fet mal a ningú i no tinc por”, responia als que li feien aquests oferiments. Va ser detingut el dia 21 de juliol de 1936 i fou portat a un calabós on hi havia altres vint persones.
La nit del 2 al 3 d’agost es va rebre l’ordre del Comitè Central de Milícies de Barcelona d’entregar els presoners. El Comitè local va decidir entregar-ne tres i deixar escapar els altres. Els elegits per a lliurar-los van ser el doctor Guardiet i els senyors Grau i Moliné, als que els digueren que els duien a declarar. Quan el vehicle que els traslladava va arribar al lloc anomenat Pi Bessó, a l’Arrabassada, passats tres quilòmetres de Sant Cugat en direcció a Barcelona, els van fer baixar.
En aquells moments, el doctor Guardiet intercedí perquè es respectés la vida dels seus companys, perquè eren pares de família – i un d’ells amb una filla minusvàlida-, oferint-se ell com a única víctima, però la seva petició no va ser escoltada i va morir perdonant els seus botxins. L’endemà, traslladat el seu cadàver a l’Hospital Clínic, va ser identificat per la seva neboda.
Des de que es va conèixer la seva mort, aquell sacerdot tant estimat en vida per les seves virtuts va ser tingut com a sant i màrtir. El cardenal Gomà, quan va saber-ho, va dir: “Certament, era l’única manera en què podia, devia i mereixia morir el gran rector Josep Guardiet”.
El procés diocesà per a la seva beatificació es va fer a l’arxidiòcesi de Barcelona. N’ha estat i n’és vicepostulador un laic de la nostra diòcesi, el senyor Miquel Montoliu i Martí. La sessió d’obertura va tenir lloc el dia 30 de novembre de 1992. Es van celebrar vint sessions, a les que se n’hi afegiren cinc més perquè els membres de les comissions de teòlegs i historiadors ratifiquessin els seus dictàmens.
La sessió de clausura va ser el dimarts 5 de juliol de 1994, a la parròquia de Sant Pere de Rubí –de la que el doctor Guardiet en fou rector- i la va presidir el que aleshores era l’arquebisbe de Barcelona, monsenyor Ricard Maria Carles. Tot seguit, el procés diocesà fou tramés a la congregació romana per a les Causes dels Sants.
El Dr.Guardiet era amic del pare Francesc de Paula Vallet i Arnau, promotor de moltes tandes dels exercicis espirituals que varen renovar la vida cristiana a moltes parròquies de Catalunya i fundador dels Cooperadors Parroquials de Crist Rei. En els anys dels fets que ara ens ocupen, el pare Vallet, des de França, seguia els esdeveniments de Catalunya. A la col·lecció de fotos de tandes d’exercicis dirigits per ell a França, hi ha aquesta foto que s’ha posat a la portada del llibre del pare Antoni Sospedra. El doctor Guardiet apareix entre un jove sacerdot de la diòcesi d’Urgell, el doctor Navarro, situat a la seva dreta, i el pare Vallet, a la seva esquerra. I segurament la mà del pare Vallet hi dibuixà una palma, símbol del martiri, i hi va escriure aquestes paraules: “Màrtir de Crist”.
Aquest és el títol que més li escau a aquest sacerdot que tots esperem veure un dia elevat als altars per animar-nos a tots a ser fidels a la fe cristiana en les circumstàncies actuals.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa