La Pasqua ens convida a reviure cada any allò més decisiu de la nostra fe: que Jesús, mort a la creu per amor, viu ara per sempre i que nosaltres, units a ell, hem començat també una vida nova.
L’evangelista Joan ens situa en el primer dia de la setmana. És el dia de la vida nova, el dia que, en Crist ressuscitat, comença la nova creació. Els deixebles es troben en una situació de temor i de desorientació, amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús es presenta enmig d’ells infonent seguretat, com a font de vida i els desitja la pau. La seva presència enmig d’ells els ratifica la paraula que els havia adreçat: “Tingueu confiança que jo he vençut el món”.
Els deixebles s’omplen d’alegria en veure Jesús. Ell els havia anunciat al Últim Sopar que la seva tristesa es convertiria en alegria quan ell aparegués entre ells. L’alegria és la conseqüència de la trobada amb Jesús ressuscitat, és l’actitud pròpia de la nova vida pasqual.
I repetint la salutació de pau, Jesús els encarrega la missió. Com el Pare l’havia enviat a Ell, Ell envia els apòstols. I donant-los l’Esperit Sant els capacita per al compliment d’aquesta missió. Ells hauran de continuar l’obra de Jesús. Per mitjà de l’Esperit Sant seran els testimonis davant el món, hauran de manifestar l’amor de Déu i hauran d’acomplir aquesta missió amb l’actitud bàsica del Mestre: amor i servei, lliurament fins a donar la vida.
El segon diumenge de Pasqua és anomenat també de la Divina Misericòrdia. Així ho volgué el beat Joan Pau II, que va dedicar a la misericòrdia de Déu la segona de les seves encícliques, titulada precisamentDives in misericordia, és a dir, Déu és “ric en misericòrdia”. Aquesta és la nostra esperança; aquesta és la nostra seguretat, aquesta és la nostra alegria.
En la seva primera encíclica, dedicada a Crist com “el redemptor de l’home”, el beat Joan Pau II ens va ensenyar que “tot home és el camí de l’Església” i que el camí pel que l’Església ha d’acostar-se a l’home és recórrer la mateixa via traçada per Crist. I amb un ensenyament que molts teòlegs consideren com una de les aportacions més valuoses del papa polonès, ens proposà una profunda síntesi entre antropocentrisme i teocentrisme.
Sobre això va aprofundir en l’encíclica sobre la Divina Misericòrdia: “Com més se centri en l’home la missió desenrotllada per l’Església; com més antropocèntrica sigui, per dir-ho així, tan més s’ha de corroborar i realitzar teocèntricament, és a dir, ha d’orientar-se al Pare en Crist Jesús” (n. 1). Crist, Déu i home, és l’encarnació de la Divina Misericòrdia. Crist ressuscitat és el nostre missatge, la nostra “Bona notícia” perquè l’Evangeli és Crist, i Crist ressuscitat.
L’actualitat de l’Evangeli llegit aquest segon diumenge de Pasqua es mostra clara si nosaltres –els cristians d’avui- ens veiem reflectits en la situació dels deixebles quan Jesús els visita el capvespre d’aquell diumenge. També nosaltres tenim dubtes i som reticents a creure, com li va passar a l’apòstol Tomàs. El nostre principal problema és la manca de fe. Així ho ha constatat Benet XVI en convidar tota l’Església a viure un especial Any de la fe. Per això hem d’escoltar novament la Paraula de Jesús: “Perquè has vist has cregut; feliços els qui creuran sense haver vist”. Aquesta benaurança es projecta sobre els creients al llarg de la història.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa