El proper dissabte celebrem la festa de l’Assumpció de la Verge Maria al cel. En ple estiu, celebrem la Mare de Déu d’ agost. En aquest dia són moltes les localitats que celebren la festa major. Què celebrem els cristians en aquest dia? Una resposta molt breu i ben clara podria ser aquesta: celebrem la Pasqua de Maria. El paper de Maria en la història de la salvació és inseparable de la seva unió amb el Crist. Diu el Concili Vaticà II que “aquesta unió de Maria amb el Fill en l’obra de la salvació es fa palesa des de la concepció virginal del Crist fins a la seva mort” (LG 57)
Aquesta unió es manifesta també en la seva Assumpció, que és com la repercussió de la victòria del Crist sobre la mort en la seva Mare. El Papa Pius XII, l’any 1950, en proclamar l’assumpció de Maria al cel com a veritat de fe, va fer una referència molt clara a aquesta solidaritat del destí de Maria amb el de Jesucrist. Val la pena recordar textualment les seves paraules: “Finalment, la Verge Immaculada que havia estat preservada de qualsevol taca de pecat original, acabat el curs de la vida terrenal, fou emportada amb cos i ànima vers la glòria del cel i exaltada per Déu en qualitat de Reina de l’univers, perquè tingués una més plena semblança amb el seu Fill, Senyor de senyors i vencedor del pecat i de la mort”.
Aquesta solidaritat de Maria amb Jesucrist és la causa de la seva solidaritat amb l’Església i amb el món. És conegut que les Esglésies orientals parlen de la “dormició” de Maria, i a les Esglésies d’Occident es creu més aviat que Maria compartí el destí del seu Fill, passant també per la mort. Pius XII no va voler entrar en aquesta qüestió i per això utilitzà la fórmula “acabat el curs de la vida terrenal”.
Sense voler entrar ara en aquesta discussió, em sembla molt bonica una pregària de la litúrgia bizantina. És l’anomenat “Tropari de la festa de la Dormició”, justament la del 15 d’agost. El Catecisme de l’Església Catòlica (n.966) el recull quan parla de la festa del proper dissabte. Diu així, dirigint-se a Santa Maria: “A l’hora de l’infantament heu guardat la virginitat; a l’hora de la dormició no heu deixat el món, oh Mare de Déu! Us heu unit a la font de la Vida, vós que heu concebut el Déu vivent i que, amb les vostres pregàries, deslliurareu les nostres ànimes de la mort”.
Aquest títol, Font de la vida, em sembla que té una ressonància molt especial per als diocesans de Terrassa, diòcesi que té com a patrona a Maria baix l’advocació de Mare de Déu de la Salut, en el seu santuari de la ciutat de Sabadell. Ho vaig recordar en la meva carta pastoral “Mare de Déu i Mare nostra”.
Per això, voldria recordar i resar amb els qui em llegeixin, o escoltin aquests paraules, un fragment de la pregària amb la que acabava aquesta carta pastoral: “On Mare nostra, Font de salut, mitjancera de totes les gràcies. Vós que congregàreu els deixebles en l’espera del do de l’Esperit Sant, ensenyeu-nos a viure en l’Església de Crist, que pelegrina a la diòcesi de Terrassa. Intercediu per nosaltres, fills vostres perquè, en comunió de fe i de caritat, anunciem la Bona Nova de l’Evangeli, i siguem en el món testimonis de Crist Senyor Nostre.”
Desitjo a tots, especialment a les localitats que celebren la festa major, una bona festa. I els demano que no oblidin mai que Maria assumpta al cel és un punt de referència i una invitació a l’esperança pera tots nosaltres, que esperem arribar allí on ella ja hi és amb el Crist.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa