Demà, 15 d’agost, celebrem la solemnitat de l’Assumpció de Maria al cel. No és la festa més antiga de la Verge Santíssima, però sí segurament la més popular i un de les festes marianes que compartim amb les esglésies d’Orient. Enmig de l’estiu, a moltes localitats de Catalunya, aquest dia es celebra la festa major.
Celebrem el que ha estat anomenat encertadament “la pasqua de Maria”, ja que ella, acabat el curs de la seva vida terrenal, fou assumpta en cos i ànima a la glòria del cel. Amb la singularitat que això va ser definit com a veritat de fe –o dogma de fe- l’any 1950 pel papa Pius XII. Maria comparteix ja, en cos i ànima, la vida del seu Fill Jesús, la vida de la resurrecció, aquella vida que, per gràcia de Déu, tots esperem gaudir també de manera plena i per sempre.
En aquest Any Sant de la Misericòrdia, penso que hem de meditar el que va ensenyar el Concili Vaticà II, que “Maria és signe d’esperança ferma i de consol per el Poble de Déu que camina”. Que Maria és consol per a nosaltres, pelegrins cap el cel, el poble cristià ho viu sobretot mitjançant el títol de Maria, Mare de Misericòrdia. Ens ho recorda la bella oració de la Salve Regina, que comença amb aquetes paraules: “Déu vos salve, reina i mare de misericòrdia, vida, dolcesa i esperança nostre, Déu vos salve”.
El petit llibre Els sants en la misericòrdia, que el Pontifici Consell per a la Nova Evangelització ha publicat com un ajut per a viure l’actual Any Sant, culmina amb un capítol preciós, titulat precisament “Maria, Mare de Misericòrdia”. La misericòrdia “és l’atribut més meravellós del Creador i del Redemptor”, va dir sant Joan Pau II en la seva encíclica Déu, ric en misericòrdia (Dives in misericordia, n.13), un document en el que s’ha inspirat el papa Francesc per a proclamar l’actual Jubileu.
Ningú com Maria a la terra ha experimentat de manera tan radical la misericòrdia. Maria és la imatge de la tendresa entranyable de Déu envers les seves criatures. Maria acollí el seu fill Jesucrist –Déu fet home- amb un amor maternal entranyable. Visqué la Pasqua del seu Fill, en el dolor de la creu i en el goig de la resurrecció. Com escriu el papa Francesc a Misericordiae vultus: “Escollida per a ser la Mare del Fill de Déu, Maria va estar preparada des de sempre per l’amor del Pare per a ser Arca de l’Aliança entre Déu i els homes. Va custodiar en el seu cor la divina misericòrdia en perfecta sintonia amb el su Fill Jesús” (n.24).
Aquesta sintonia de Maria amb el seu Fill queda expressada de manera singular i plena de bellesa en la celebració de l’Assumpció. Estretament vinculada a la pasqua de Jesús, maria, elevada a la glòria en cos i ànima, és glorificada i es converteix en motiu de confiança i d’esperança per a tot el Poble de Déu. Per això us desitjo a tots una joiosa festa de l’Assumpció de Maria.
+ Josep Àngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa