Cada any durant el mes de gener es celebra la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians. Aquesta setmana comença el dia 18 de gener i acaba el dia 25, festa de la Conversió de Sant Pau. Un grup interconfessional prepara el tema general i proposa les lectures de la Bíblia i les pregàries per a cada un dels dies d’aquest octavari.
Enguany el lema i els textos els ha preparat un grup de treball en el qual hi havia representants de l’Església catòlica romana, de l’Església ortodoxa i de les esglésies veterocatòliques i protestants que són presents a Polònia.
El lema escollit per a enguany són les paraules de la carta de sant Pau als Corintis: “Tots serem transformats per la victòria de Nostre Senyor Jesucrist” (1Co 15, 51-58). El text és una al·lusió a la Pasqua del Senyor i també fa referència al baptisme, sagrament que ens identifica i ens uneix a Crist i ens fa participar en la mort i la resurrecció de Crist. El baptisme és la base de la fraternitat entre els cristians, perquè entre les diverses Esglésies i comunitats eclesials hi ha l’acord de reconèixer la validesa del baptisme administrat per totes elles.
Aquest any que hem començat es compliran els cinquanta anys de l’inici del Concili Vaticà II, convocat i impulsat pel beat Joan XXIII i inaugurat el dia 11 d’octubre de 1962. Per a l’Església Catòlica el Concili Vaticà II va significar un gran impuls a l’esperit i al moviment ecumènic. Un dels decrets aprovats per l’assemblea tracta precisament de l’ecumenisme i comença amb aquestes paraules: “ Promoure la reconstrucció de la unitat entre els cristians és un dels propòsits del sagrat sínode ecumènic Vaticà II”.
I en aquest mateix decret s’afirma que la santedat de vida i la pregària són el lema del moviment ecumènic. Hi ha unes paraules que mereixen ser recordades: “Que tots els fidels cristians recordin que promouran i fins i tot practicaran millor la unió com més s’esforcin per a viure una vida més pura segons l’Evangeli. Perquè com més estreta sigui la seva comunió amb el Pare, el Verb i l’Esperit, més fàcilment i de manera més íntima podran augmentar la fraternitat mútua” (Unitatis redintegratio, 7).
El Concili també diu que “aquesta conversió del cor i santedat de vida, juntament amb les pregàries públiques i privades per la unitat dels cristians, han de ser considerades com l’ànima de tot el moviment ecumènic i poden anomenar-se amb raó ecumenisme espiritual” (UR 8).
En aquest cinquantè aniversari del començament del Vaticà II, se’ns convida a donar gràcies a Déu pel llarg camí de la unitat recorregut fins ara i a posar la nostra confiança en Déu per al futur del moviment ecumènic, donant primacia a l’ecumenisme espiritual i a tot allò que pugui fomentar la fraternitat entre tots els cristians i els homes i dones de bona voluntat, encara que no comparteixin la nostra fe.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe e Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa