L’Ecumenisme i la renovació espiritual

ESCUDO EPISCOPAL SAIZ

Del 18 al 25 de gener es celebra cada any la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, que culmina el dia 25, festa de la conversió de sant Pau. Els materials d’enguany han estat elaborats per un grup de Letònia. El lema escollit és: “Destinats a proclamar les grandeses del Senyor”. Aquest lema s’inspira en un passatge de la Primera carta de sant Pere (2, 9-10) i a partir d’ell es vol transmetre fonamentalment el missatge que tots els batejats, encara que formin part de diferents esglésies i comunitats eclesials, comparteixen la mateixa vocació de proclamar les grandeses del Senyor. La nostra diòcesi sent vivament l’esperit ecumènic i en aquesta ocasió m’agradaria reflexionar sobre la incidència que pot tenir entre nosaltres per a l’ecumenisme el Jubileu de la Misericòrdia.

El papa Francesc desitja que l’Any sant sigui “un moment extraordinari de gràcia i de renovació espiritual (MV 3) i, si ho aconseguim, no hi ha dubte que això tindrà una repercussió positiva en l’ecumenisme. El Papa confessa, en la butlla de convocatòria del Jubileu, que va escollir la data del 8 de desembre –una festa mariana molt arrelada al nostre país- pel seu gran significat en la història recent de l’Església catòlica. Aquest dia s’acomplí el cinquantè aniversari de la conclusió del Concili Ecumènic Vaticà II. “L’Església –diu el papa Francesc- sent  la necessitat de mantenir viu aquest esdeveniment. Per a ella s’iniciava un nou període de la seva història. Esfondrades les muralles que per molt temps havien reclòs l’Església en una ciutadella privilegiada, havia arribat el temps d’anunciar l’Evangeli d’una manera nova. Una nova etapa en l’evangelització de sempre. Un nou compromís per a tots els cristians de testimoniar amb major entusiasme i convicció la pròpia fe” (MV 4).

L’Església catòlica, en el Concili Vaticà II, feia especialment seu l’imperatiu de l’evangelització; era una reflexió que ja havia que ja havia recorregut un llarg camí en els ambients  ecumènics. El deure de l’evangelització era el pas a una proposta més missionera de la fe. Al mateix temps, conscient de l’ “escàndol de la divisió dels cristians”, el Concili també feia seu l’imperatiu ecumènic i dedicava un dels seus documents a aquesta qüestió. “Que tots siguin u perquè el món cregui” (Jn 17, 21).

El Jubileu de la Misericòrdia celebrat pels catòlics ¿pot ajudar a l’ecumenisme? Crec sincerament que sí. En primer lloc perquè el tema del Jubileu –la misericòrdia de Déu Pare manifestada en el rostre de Crist- és tan central en la fe cristiana que espero que  pugui tenir ressò en el cor dels cristians que no formen part de l’Església catòlico-romana. És molt significatiu que el Papa parli reiteradament a la butlla de convocatòria de “tots els cristians” – o del Poble de Déu- i no sols de “tots els catòlics”.

En suma, si vivim sentiments de “misericòrdia i de bondat envers tots els fills separats de l’Església” –foren paraules  de sant Joan XXIII en l’obertura del Concili-, podem esperar de l’Esperit Sant la gràcia que l’actual Jubileu sigui un pas més –un avenç- en el camí de la reconciliació dels cristians. “Com desitjo –escriu el papa Francesc- que els anys venidors estiguin impregnats de misericòrdia per a poder anar a l’encontre de cada persona portant la bondat i la tendresa de Déu!” (MV 5).

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa