El temps de Quaresma, que a tots ens demana un esforç de conversió i de docilitat a la Paraula de Déu, és un temps oportú per a endinsar-nos en els continguts de l’exhortació apostòlica de Benet XVI titulada “La Paraula del Senyor”, a la que estic dedicant algunes reflexions en aquestes comunicacions setmanals.
La segona part del document es titula “La Paraula de Déu en l’Església” i està dedicada a mostrar la “contemporaneïtat” de Crist en la vida de l’Església i en la vida de cada cristià: “La relació entre Crist, Paraula del Pare, i l’Església no pot ser compresa com si fos només un esdeveniment passat, sinó que és una relació vital, en la qual cada fidel està cridat a entrar personalment” (n. 51).
Això és el que es vol expressar en parlar de la “contemporaneïtat” de Crist amb els qui creuen en Ell. En efecte, la Paraula de Déu, Jesucrist, ens acompanya sempre amb la seva llum i la seva gràcia i ens condueix fins a la seva acció salvífica sobretot per mitjà dels sagraments.
Això es realitza, en primer lloc, en la litúrgia de l’Església, en la qual la Paraula anuncia el que el sagrament realitza. El protagonista és, en realitat, sempre el mateix: Jesucrist, que parla i que actua. Per això, el Papa parla de a “sacramentalitat” de la Paraula, per analogia amb la identitat i l’eficàcia dels sagraments.
El Papa, en aquesta part del document, utilitza una expressió del missatge final que el Sínode episcopal de 2008 adreçà a tot el Poble de Déu: considera a l’Església com “casa de la Paraula”, el que es realitza especialment en la sagrada litúrgia. “L’Església –diu el Papa- sempre ha estat conscient que, en l’acte litúrgic, la Paraula de Déu va acompanyada per l’íntima acció de l’Esperit Sant, que la fa operant en el cor dels fidels” (n.52). En la litúrgia es celebra la Paraula de Déu com a paraula actual i viva, no com un mer record.
Fer de l’Església, i de cadascuna de les nostres comunitats cristianes, una veritable “casa de la Paraula” demana una veritable pedagogia de la Sagrada Escriptura. El Papa no oblida aquests aspectes pràctics, que han de ser el fruit d’una bona teologia i d’una pastoral renovada. I així parla de la importància dels leccionaris bíblics –els textos proposats per a tota l’Església en la celebració de la missa i de la Litúrgia de les Hores-, la necessària formació dels lectors, la deguda preparació de l’homilia. Recomana també les “celebracions de la Paraula”, donar la deguda solemnitat a la proclamació de la Paraula, redescobrir el valor del silenci en el conjunt de la celebració, vetllar que els edificis sagrats tinguin una bona acústica, no substituir les lectures bíbliques per altres textos, utilitzar el cant en els moments adients i facilitar la participació de les persones discapacitades en la vista o l’oïda.
A tot això cal afegir la insistència del Sant Pare a que la Bíblia es converteixi en el principi animador de tota acció pastoral, en especial de la catequesi i de l’anomenada lectio divina, que com deia el missatge final del Sínode i que recull Benet XVI en la seva exhortació “és veritablement capaç d’obrir al fidel no sols el tresor de la Paraula de Déu sinó també de crear el trobament amb Crist, Paraula divina i vivent” (n. 87).
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa