La setmana passada comentàvem la constitució Lumen Gentium, que ens presenta el misteri de l'Església, i remarcàvem l'eclesiologia de comunió com la gran aportació doctrinal del Concili Vaticà II, de la clausura del qual es compliran aviat els 40 anys. Avui destacarem una altra joia conciliar: la constitució pastoral Gaudium et Spes (GS), que planteja la qüestió de l'Església enmig del món. Consta de dues parts que inclouen una sèrie de continguts sorprenentment actuals quaranta anys després. La primera és una exposició de la doctrina catòlica sobre la dignitat de la persona, la comunitat humana, el treball i la missió de l'Església en el món contemporani. En la segona part s'enuncien els principis que han de regular algunes qüestions més concretes i urgents d'aquell moment: la dignitat del matrimoni i de la família, la cultura, la vida econòmica i social, la comunitat política i la promoció de la pau.
Es tracta d'un document bastant nou pel seu plantejament, per la temàtica i l'estructura, per l'amplitud dels destinataris, que és tota la humanitat, per la concreció dels problemes tractats i de les realitats que s'il•luminen. La constitució pastoral GS ens presenta una visió positiva del món que contempla (cf. N.2), que està constituït per tota la família humana amb el conjunt de realitats en què aquesta viu; el món amb els seus afanys, els seus èxits i fracassos. El món, creat i conservat per l'amor del Creador, esclavitzat sota la servitud del pecat, però alliberat per Crist a fi que es transformi segons la voluntat de Déu i arribi a la plenitud.
És igualment positiva la visió de l'home que remarca que el misteri de l'home només s'aclareix en el misteri de Crist. El Fill de Déu, amb la seva encarnació, en certa manera s'ha unit amb cada home i cada dona, de tot lloc i de tot temps. L'home cristià, per la força de l'Esperit, està capacitat per complir la llei de l'amor, per viure configurat amb Crist i associat al misteri pasqual. Això és així per a tot cristià i val també per a tota persona de bona voluntat, en el cor de la qual actua la gràcia, perquè Crist va morir per tots (cf. n. 22).
L'autonomia de les realitats temporals era considerada anteriorment amb no poc recel. El Concili, en el n. 36 de la GS, reconeix la legítima autonomia de les realitats temporals. Les realitats creades i la societat tenen les seves pròpies lleis, impreses per Déu i que l'home ha de respectar, sense que calgui tenir por d'una oposició entre ciència i fe, ja que les realitats profanes i les de la fe tenen un origen comú en Déu. Aquesta autonomia no significa que les coses no depenguin de Déu i que l'home pugui utilitzar-les sense referir-les a Déu, puix la criatura sense el Creador s'esvaeix.
No puc mencionar tots els temes d'un document tan extens i ric. M'he limitat a espigolar tres dels seus aspectes més importants. Acabo amb una exhortació en la línia del que el mateix document ens recorda en la seva conclusió –que adreça a tots els homes i les dones de bona voluntat. En primer lloc, la recerca d'un diàleg sincer entre tots. Diàleg intraeclesial, ecumènic, interreligiós i també diàleg amb els no creients. Un diàleg des de la fraternitat que ens porta a col•laborar en la construcció de la pau. En segon lloc, treballar per edificar un món de justícia, d'amor, de pau, de veritat, amb una actitud de servei i ordenant totes les coses a Déu, que és en definitiva l'origen i la fi de tot. He de confessar que, quaranta anys després, la constitució pastoral Gaudium et Spes traspua actualitat pels quatre costats. Sembla un document de redacció recent, perquè afronta problemes com el diàleg interreligiós o la construcció de la pau –per citar-ne només dos- que en l'actualitat ens demanen solucions serioses i de futur. No sé si els pares conciliars varen arribar a imaginar una vigència tan dilatada en un document de perfil pastoral. Que sigui per a tots nosaltres una font d'inspiració en la tasca que el present ens demana.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
Es tracta d'un document bastant nou pel seu plantejament, per la temàtica i l'estructura, per l'amplitud dels destinataris, que és tota la humanitat, per la concreció dels problemes tractats i de les realitats que s'il•luminen. La constitució pastoral GS ens presenta una visió positiva del món que contempla (cf. N.2), que està constituït per tota la família humana amb el conjunt de realitats en què aquesta viu; el món amb els seus afanys, els seus èxits i fracassos. El món, creat i conservat per l'amor del Creador, esclavitzat sota la servitud del pecat, però alliberat per Crist a fi que es transformi segons la voluntat de Déu i arribi a la plenitud.
És igualment positiva la visió de l'home que remarca que el misteri de l'home només s'aclareix en el misteri de Crist. El Fill de Déu, amb la seva encarnació, en certa manera s'ha unit amb cada home i cada dona, de tot lloc i de tot temps. L'home cristià, per la força de l'Esperit, està capacitat per complir la llei de l'amor, per viure configurat amb Crist i associat al misteri pasqual. Això és així per a tot cristià i val també per a tota persona de bona voluntat, en el cor de la qual actua la gràcia, perquè Crist va morir per tots (cf. n. 22).
L'autonomia de les realitats temporals era considerada anteriorment amb no poc recel. El Concili, en el n. 36 de la GS, reconeix la legítima autonomia de les realitats temporals. Les realitats creades i la societat tenen les seves pròpies lleis, impreses per Déu i que l'home ha de respectar, sense que calgui tenir por d'una oposició entre ciència i fe, ja que les realitats profanes i les de la fe tenen un origen comú en Déu. Aquesta autonomia no significa que les coses no depenguin de Déu i que l'home pugui utilitzar-les sense referir-les a Déu, puix la criatura sense el Creador s'esvaeix.
No puc mencionar tots els temes d'un document tan extens i ric. M'he limitat a espigolar tres dels seus aspectes més importants. Acabo amb una exhortació en la línia del que el mateix document ens recorda en la seva conclusió –que adreça a tots els homes i les dones de bona voluntat. En primer lloc, la recerca d'un diàleg sincer entre tots. Diàleg intraeclesial, ecumènic, interreligiós i també diàleg amb els no creients. Un diàleg des de la fraternitat que ens porta a col•laborar en la construcció de la pau. En segon lloc, treballar per edificar un món de justícia, d'amor, de pau, de veritat, amb una actitud de servei i ordenant totes les coses a Déu, que és en definitiva l'origen i la fi de tot. He de confessar que, quaranta anys després, la constitució pastoral Gaudium et Spes traspua actualitat pels quatre costats. Sembla un document de redacció recent, perquè afronta problemes com el diàleg interreligiós o la construcció de la pau –per citar-ne només dos- que en l'actualitat ens demanen solucions serioses i de futur. No sé si els pares conciliars varen arribar a imaginar una vigència tan dilatada en un document de perfil pastoral. Que sigui per a tots nosaltres una font d'inspiració en la tasca que el present ens demana.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa