El títol d’aquest comentari prové d’un llibre de Romano Guardini, el teòleg Italià-alemany que tingué una gran influència en l’Església de la primera meitat del segle XX i que també ha influït tan en Benet XVI com en Francesc, dos papes que han deixat constància de la seva admiració per aquest autor. Es tracta d’una obra –“El sentit de l’Església”- que promovia la renovació del sentit eclesial que es vivia en aquells moments (any 1922) i que comença amb aquestes paraules: “S’ha iniciat un procés d’abast incalculable: el despertar de l’Església en les ànimes”.
El bisbe Pere Tena, en un article dedicat a aquest teòleg, resumia així el sentit de l’obra: “L’Església no és quelcom extern, visible i institucional. També és això, sens dubte, però l’Església és una realitat espiritual, una comunió de vida trinitària primer de tot, i això que és invisible te al seu servei tot allò que és visible. La profunditat del sentit de l’Església està en les ànimes”.
Els primers dies del mes de novembre constitueixen una oportunitat magnífica per a entrar en el sentit de l’Església. La solemnitat de Tots Sants esdevé una ocasió per a contemplar, en la fe, l’esplendor de l’Església. De fet, és així com la descriu el prefaci de la missa del dia: “La glòria de la Jerusalem celestial, que és la nostra mare, on us canta per sempre l’aplec festiu dels sants”.
Els sants són l’Església en la seva plenitud. No es tracta d’una multitud anònima, sinó d’aquelles persones que han viscut amb profunditat la fe, guiades pel do de l’Esperit Sant i que han enriquit l’Església amb la seva resposta fidel a la vocació cristiana. Cada diòcesi, cada orde o congregació religiosa, cada comunitat parroquial i àdhuc cada família cristiana i cada persona te en la seva memòria el nom d’homes i dones en els que s’ha acomplert aquesta realitat: que l’Església va créixer en les seves ànimes. I ho celebrem, amb agraïment al Senyor, al començament de novembre.
La Commemoració de tots els fidels difunts és un altre moment fort en que vivim el sentit d’Església. Resar pels difunts és un acte de fraternitat, una expressió de la solidaritat de l’Església que peregrina a la terra amb l’Església que es purifica, encomanant-la a l’Església triomfant de la glòria del cel.
Pregar pels difunts, per tots els difunts –a la qual cosa ens condueix, amb gran pedagogia, la litúrgia- és confessar la nostra fe en la misericòrdia de Déu: ens hi convida de manera especial el papa Francesc en l’Any Sant extraordinari de la Misericòrdia, que iniciarem dintre d’un mes, en la solemnitat de la Immaculada Concepció.
Per l’amor del pare, la gràcia de Jesucrist i el do de l’Esperit Sant, l’Església, realitat visible i al mateix temps invisible, “neix i creix en les ànimes”. En tot temps i a tot arreu. Aquesta és l’esperança que ens omple de consol i de goig i que estem cridats a viure i a portar a la pregària aquests primers dies de novembre.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa