La Pentecosta és la Pasqua de l’Esperit Sant i és també el començament de L’Església. A les diòcesis catalanes aquesta Pentecosta de l’any 2014 està marcada per la presència dels joves cristians que el dissabte, vigília de Pentecosta, celebren l’Aplec de l’Esperit, la trobada festiva de la joventut cristiana convocada pels bisbes catalans.
Els joves reunits aquest dissabte a Banyoles, diòcesi de Girona, representen el futur de l’Església. ¿Com haurà de ser l’Església en la que els joves d’avui viuran la seva maduresa? ¿Com ha de ser l’Església que el Papa Francesc vol ja des d’ara? De fet, ho va dir ell mateix en la seva primera trobada amb els periodistes, acabat d’elegir: “¡Com m’agradaria una Església pobra entre els pobres!” També ens ho va dir als bisbes en la recent visita ad limina, demanant-nos que les nostres diòcesis siguin una comunitat acollidora, missionera, que s’acosti a tots, especialment als que n’estan allunyats, amb una actitud de diàleg.
Llegint les homilies del cardenal Bergoglio quan era arquebisbe de Buenos Aires, m’ha impressionat constatar que el que proposava allà és exactament el que ens proposa ara com a successor de sant Pere.
A la ciutat de Rosario, el 8 de maig de 2011, el cardenal Bergoglio va presidir la missa amb ocasió de la clausura del Congrés Nacional de Doctrina Social de l’Església. En l’homilia va comentar dos textos de l’Evangeli que es troben entre les seves pàgines preferides de la Bíblia: un és la paràbola del “bon samarità”, la de l’home bo que, baixant de Jerusalem a Jericó, es troba un home que ha estat assaltat i ferit; l’atén i el porta a un hostal; l’altre és la narració de la trobada de Crist amb els “deixebles d’Emaús”, que abandonen el Cenacle tot desanimats i s’entornen a casa seva, però pel camí es troben amb un desconegut i el reconeixen en Partir el Pa.
En aquella ocasió el cardenal Bergoglio digué: “No volem ser aquesta Església esporuguida que està tancada al cenacle, volem ser una Església solidària que s’anima a baixar de Jerusalem a Jericó, anant pel; l’Església que s’anima a apropar-se als més pobres, a guarir-los i a rebre’ls. No volem ser aquesta Església desil·lusionada, que abandona la unitat dels apòstols i se n’entorna a Emaús; volem ser l’Església convertida que, després de rebre i reconèixer Jesús com a company de camí de cadascú, empren el retorn al cenacle, torna plena d’alegria a la vora de Pere, accepta integrar amb els altres la pròpia experiència de proximitat i persevera en comunió”. (Trobo aquest text en el llibre Pilares de un pontificado, Editorial San Pablo, a les pàgines 129-130).
He transcrit íntegrament aquesta cita perquè em sembla que constitueix una descripció de l’Església que desitja el nostre papa. Us convido a llegir-la novament i a pensar què podem fer cadascú de nosaltres perquè l’església diocesana de Terrassa, la nostra Església local, es pugui emmirallar en aquesta descripció. Aquest és el meu desig i la meva pregària a l’Esperit Sant en aquesta “Pasqua granada” de l’any 2014. Amb aquests propòsits, us desitjo a tots ena santa i joiosa Pasqua de Pentecosta.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa