En vigílies de la celebració del Naixement del Salvador, la litúrgia del quart diumenge d’Advent ens invita a contemplar, a la lectura de l’Evangeli, l’esdeveniment de la Visitació de Maria a la seva cosina Isabel. Déu Pare, en enviar-nos el seu Fill, porta la salvació a la humanitat sencera, però la realitza a través de l’obediència de la fe d’algunes persones concretes. La seva vida i les seves paraules adquireixen eficàcia quan són acollides amb el mateix esperit de fe amb el que foren viscudes i comunicades.
La Visitació és un fet familiar que adquireix una rellevància i una significació salvífica. En la Verge Maria s’acompleix el sí de Déu al món en donar-nos el seu Fill. L’acceptació de Maria obre el camí del sí obedient del Fill al Pare quan entra al món; ens en parla la carta als Hebreus. El sí obedient de Maria permet al món acollir per la fe el do de Déu.
Els dies abans de Nadal tot es fa adoració,recolliment i ens convida a la contemplació. Maria representa l’Església i personifica cada un dels creients que, a través dels segles han acollit en l’entranya del seu cor –centre de la persona, segons la Bíblia- el Fill de Déu fet home.
Aquests dies que precedeixen el Nadal s’acompleix aquell lema tradicional que diu així: “lex orandi, lex credendi et lex vivendi”. Generalment se solen citar els dos primers elements: la llei o la norma de la pregària expressa la norma de la fe. Però m’agrada molt aquesta versió ampliada, que he trobat en un teòleg de renom, i que afegeix que la llei de la pregària és norma de la fe i també norma de la vida cristiana.
Que serveixin com a il·lustració del que acabo d’expressar aquests textos de les pregàries de la missa dels dies immediats a la festa de Nadal: “ Oh Déu, creador i redemptor de la naturalesa humana, vós heu volgut que la vostra Paraula s’encarnés en les entranyes de Maria, sempre verge” (dia 17). “Oh Déu, per l’anunci de l’Àngel, la Verge Immaculada rebé en el seu si la vostra Paraula inefable i, plena de l’Esperit Sant va ser transformada en temple de la divinitat” (20 de desembre). “Déu omnipotent i etern, és a prop la festa del naixement del vostre Fill; que ens aculli l’amor d’aquell que és la vostra Paraula i que volgué fer-se home en el si de la Verge per habitar entre nosaltres” (dia 23).
Així s’entén aquest títol tan bonic que el Papa Benet XVI ha donat a la Verge Maria, el de “Mare de la Paraula de Déu” (Exhortació Verbum Domini, n. 27-28 i 124), afegint-hi en el primer cas el títol de “Mare de la fe” i en el segon el de “Mare de l’alegria”.
En les seves paraules a l’hora de l’Angelus del 28 d’octubre passat, després de clausurar els treballs del Sínode sobre la nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana, el papa va dir el que segueix: “Confiem a la Verge Maria els fruits del treball de l’assemblea sinodal conclosa recentment. Que ella, que és l’Estrella de la nova evangelització, ens ensenyi i ens ajudi a portar a tots a Crist amb coratge i amb goig”.
Amb aquests sentiments, desitjo a tots els qui seguiu aquestes reflexions setmanals, un sant i joiós Nadal.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa