Aquest diumenge es viu a Roma un fet de gran repercussió arreu del món: la beatificació de Joan Pau II. Si la seva mort atragué a la Ciutat Eterna una gran multitud de pelegrins, en especial joves, també es preveu que succeirà el mateix amb motiu de la seva beatificació.
S’ha escollit per a la cerimònia d’avui el segon diumenge de Pasqua que enguany coincideix amb el dia primer de maig. Aquest diumenge també s’anomena “de la Divina Misericòrdia”, instituït pel mateix Joan Pau II, qui dedicà a la misericòrdia de Déu una de les seves encícliques, la titulada precisament Dives in misericordia, això és, Déu “ric en misericòrdia”. A més es dóna la circumstància que la mort del Papa Karol Wojtyla s’escaigué exactament la vigília d’aquesta mateixa festa, el 2 d’abril del 2005.
Aquesta beatificació fou anunciada pel mateix Benet XVI als fidels congregats a la plaça de Sant Pere per la pregària de l’àngelus el 16 de gener. Aquell dia el Papa en anunciar la beatificació del seu “estimat predecessor” afegí que “tots els qui el conegueren , tots els qui l’apreciaren i l’estimaren, seran feliços amb l’Església per aquest esdeveniment”.
Segurament molts recordareu una fotografia que donà la volta al món en ocasió del traspàs del Papa: uns joves sostenien una pancarta a la plaça de Sant Pere on s’hi llegia en italià: “Santo subito”. Era una prova de la gran estimació suscitada per la figura de Joan Pau II al llarg dels 27 anys del seu pontificat.
Així conclou el procés de beatificació que ha seguit totes les normes de l’Església i que s’inicià tan sols dos mesos després de la mort del Papa. Només fou derogada la norma que exigeix que hagin passat cinc anys des de la mort del servent de Déu fins al moment quan s’inicia el procés de la beatificació. El mateix Joan Pau II autoritzà aquesta excepció per a la mare Teresa de Calcuta, traspassada el 1997 i beatificada el 2003.
La terminació del procés ha estat possible pel reconeixement del miracle per la intercessió de Joan Pau II, una guarició “inexplicable per a la ciència”, una guarició viscuda per una religiosa francesa, Marie Simon-Pierre, que patia la malaltia de Parkinson, la mateixa malaltia progressiva que dugué el Papa polonès a la mort. La malaltia de la religiosa desaparegué per complert després que ella i les religioses de la seva comunitat –les Germanetes de les Maternitats Catòliques- invocaren la intercessió del Papa que tant havia fet en defensa de la vida des de la seva concepció fins a la seva fi natural. Quan, malgrat les pregàries de les religioses, la salut de la germana Simon-Pierre s’anava degradant, la seva superiora li deia una i altra vegada: “Joan Pau II no ha dit encara la seva darrera paraula”. I aquesta darrera paraula arribà la nit del 2 de juny del 2005, quan la germana Maria sentí el desig d’aixecar-se i escriure alguna cosa. Llavors ja no ho podia fer a causa de la seva malaltia. Quedà sorpresa en observar que escrivia quasi amb normalitat i a la missa del matí següent tingué plena consciència de la seva guarició i suspengué el tractament. I ara continua en el seu treball habitual al servei de la família i la vida, que és la missió de la seva congregació. “He estat guarida –ha afirmat- per tal de seguir al servei de la vida”.
La beatificació de Joan Pau II em sembla que ens apropa la santedat com el gran signe de credibilitat de la fe cristiana. I ens invita també a donar gràcies a Déu per aquest gran servidor de Déu, de l’Església i del món que fou Joan Pau II.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa