La Bíblia i l’ecologia

     En apropar-se el període estival, caracteritzat pel bon temps, qui més qui menys aprofita aquesta estació de l’any per a apropar-se més a la natura. Aquest fet em suggereix unes reflexions sobre la relació entre la Bíblia i l’ecologia, en el sentit que donem actualment a aquesta paraula i que és sobre tot una invitació a mirar amb major respecte les coses creades, des del mitjà ambient  fins al recursos energètics de la natura.

     La qüestió la planteja Benet XVI en un dels punts del seu document sobre la “Paraula del Senyor”, concretament en el número 108 titulat “Paraula de Déu i salvaguarda de la Creació”.

     El problema que, d’entrada, planteja el Papa en aquest apartat és si els cristians disposem d’uns “ulls nous” per a mirar el cosmos. Aquest cosmos que, creat per Déu, porta en ell la petjada del Verb, per qui tot fou fet (cf. Jo 1,2). Aquesta mirada és de suma importància i el paradigma de la mateixa hauria de ser Sant Francesc d’Assís, qui amb raó ha estat declarat patró dels ecologistes i protector de l’ecologia.

     El Papa es lamenta de “les actituds equivocades de l’home quan no reconeix totes les coses com a reflex del Creador, sinó com a mera matèria per tal de manipular-la sense escrúpols”. La saviesa que duria l’home al respecte de la Creació va molt unida al fet de que hi descobreixi la petjada de Déu o que la vegi com quelcom totalment sotmesa a les seves necessitats i a la seva voluntat.

     El patronatge de Francesc d’Assís sobre l’ecologia és més profund del que podria semblar a simple vista. En el fons es tracta d’un problema d’humilitat, virtut en la qual el sant d’Assís fou un gran mestre. Escoltem el que ens diu el Papa: “En sotmetre les coses creades a una manipulació sense escrúpols, l’home està mancat d’aquesta humilitat essencial que el permet reconèixer la creació com a do de Déu, que s’ha d’acollir i usar segons els seus designis. Pel contrari, l’arrogància  de l’home que viu ‘com si Déu no existís’, porta a explotar i deteriorar la natura, sense reconèixer en ella l’obra de la Paraula creadora”.

     En aquesta perspectiva teològica, el Sant Pare proposa a tots les afirmacions del Sínode sobre la Bíblia de l’any 2008 i demana “una nova manera de veure les coses”, i que es promogui una ecologia autèntica que té la seva arrel més pregona en l’obediència  de la fe, desenvolupant una renovada sensibilitat teològica sobre la bondat de totes les coses creades en Crist”.

     Desitjo afegir, per la meva part, una perspectiva pedagògica. Ens apropem a les nombroses activitats d’estiu que moltes parròquies porten a terme com són les colònies d’estiu, campaments, rutes, etcètera. Aprofitem-les també per tal d’ajudar els homes i dones del demà a tenir aquells “ulls nous” perquè – com diu el Sant Pare en l’apartat que he comentat- “l’home necessita ésser educat de nou en l’admiració i el reconeixement de la bellesa autèntica que es manifesta en les coses creades”. 

     + Josep Àngel Saiz Meneses

     Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa