Aquest diumenge celebrem la solemnitat del Cos i de la Sang de Crist, la festa del Corpus Christi, en que la comunitat cristianasurt al carrer en la processó en honor del Santíssim Sagrament. En un clima festiu i d’adoració, agraïm al Senyor el seu gran amor i contemplem l’Eucaristia com una crida a la solidaritat amb els germans i germanes que sofreixen més sigui pels motius que sigui. De motius de dolor no en manquen en la vida de les persones, potser per circumstàncies personals, potser per circumstàncies ambientals o socials.
A l’hora d’escriure aquesta comunicació m’ha vingut a la memòria la breu homilia –breu, però molt important- que va pronunciar el Papa Francesc en la missa de canonització de Joan XXIII i de Joan Pau II el passat 27 d’abril. M’ha impressionat especialment aquest paràgraf: “Sant Joan XXIII i Sant Joan Pau II van tenir el valor de mirar les ferides de Jesús, de tocar les seves mans ferides i el seu costat traspassat. No es varen avergonyir de la carn de Crist, no es varen escandalitzar d’ell, de la seva creu; no es varen avergonyir de la carn del germà (vegi’s: Isaïes 58,7), perquè en cada persona que sofria hi veien Jesús. Foren dos homes valerosos, plens de la parresia de l’Esperit sant, i varen donar testimoni davant de l’Església i del món de la bondat de Déu, de la seva misericòrdia”.
¡Quina reflexió tan oportuna per a la festa del Corpus Christi! Aquest dia convé que els cristians sapiguem no escandalitzar-nos de la creu de Crist, expressió d’amor a nosaltres i a tots els homes i dones del món. Si avui sortim al carrer en processó, hem de fer-ho en actitud d’adoració al Senyor, per a donar un testimoni humil de fe i de fraternitat amb tothom, sense excloure ningú. I ho fem amb una actitud de respecte al pluralisme religiós i cultural de la nostra societat. En la nostra expressió pública de la fe no hi ha- no hi ha d’haver- cap actitud de prepotència o d’imposició. Tot al contrari.
Sortim acompanyant el Santíssim Sagrament de l’Eucaristia, perquè –malgrat les nostres faltes- no ens escandalitzem de la creu i de la resurrecció de Crist, de les seves ferides glorioses de Resuscitat i vencedor de la mort. I sabem que això ens demana –tal com ens ho recorda sovint el Papa Francesc- no escandalitzar-nos de la carn i del germà que sofreix. ¿Què vol dir no escandalitzar-nos del germà sofrent? Vol dir sentir-nos solidaris de les seves ferides i actuar per alleujar-les, tan com puguem, com ho va fer el bon samarità de l’Evangeli amb el germà ferit que va trobar a la vora del seu camí.
Corpus Christi és el dia de l’Eucaristia i el dia de Càritas. En aquest dia em plau comunicar-vos , benvolguts diocesans, que han arribat a bon port les gestions per a constituir la nostra Càritas Diocesana. Els primers anys, que han passat, de constitució de la nostra diòcesi hem treballat conjuntament amb les Càritas de les diòcesis de Barcelona i de Sant Feliu de Llobregat. Aquesta bona col·laboració ha permès de mantenir prioritàriament el treball de la nostra Càritas Diocesana en uns moments que era especialment necessària per la crisi que ja coneixeu. Agraeixo aquesta col·laboració i el treball de totes les persones que han fet possible que s’arribés a constituir la nostra pròpia Càritas de la diòcesi de Terrassa. I la meva especial gratitud a totes les persones que treballen –sovint de forma voluntària- per a ajudar la nostra Càritas i tots els qui no s’avergonyeixen de les ferides de Crist i de les ferides dels seus germans i germanes adolorits.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa