La corona d’Advent

Aquest diumenge celebrem la solemnitat de Jesucrist Rei de tot el món i acabem un cicle litúrgic. El proper diumenge començarem un any litúrgic nou amb el primer diumenge d’Advent. Una de les tradicions de la nostra terra és la corona d’Advent, feta de branques d’avet amb quatre espelmes  que es van encenent durant cada una de les quatre setmanes prèvies a la celebració del Nadal. Em sembla important fomentar i potenciar aquestes tradicions que han configurat l’entranya profunda del nostre poble i que resisteixen el pas del temps i l’erosió dels costums propis de cada poble. La corona d’Advent té les seves arrels en alguns costums dels pobles germànics anteriors al cristianisme. Durant el fred i fosc mes de desembre recollien branques verdes amb les que construïen corones, i també encenien focs com a senyal de l’esperança que, uns mesos més tard, arribaria la primavera. Aquest costum fou assumit pel cristianisme i a la vegada fou enriquit amb un contingut nou i d’una major plenitud. Jesús ens diu. “Jo sóc la llum del món. El qui em segueixi no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida” (Jn 8,12). En el segle XVI, tant els catòlics com els protestants d’Alemanya feien servir aquest símbol en les seves celebracions de l’Advent. És un símbol que representa Jesús. Ell és la llum que ha vingut al món, que segueix entre nosaltres amb diferents presències i que vindrà amb glòria i esplendor al final dels temps. Els ciris encesos anticipen la vinguda de la llum en el Nadal: Jesucrist. La corona d’Advent es fa amb branques verdes, que es trenen i es decoren, i sobre la corona s’hi col•loquen quatre ciris. Les branques són d’arbres de fulla perenne, i el verd perenne recorda que Jesús és la llum eterna, i que, vivent, és entre nosaltres. També ens recorda la vida de la gràcia, el creixement espiritual i l’esperança que hem de cultivar durant l’Advent. El cercle és una figura geomètrica perfecta que no té ni principi ni fi. La corona d’Advent té forma de cercle per recordar-nos que Déu no té principi ni fi, reflectint d’aquesta manera la seva unitat i la seva eternitat. També ens ajuda a pensar en els milers d’anys d’espera, que van des d’Adam fins a Crist, i en la segona i definitiva vinguda. També ens fa conscients de què de Déu venim i cap a Ell s’encaminen els passos de la nostra vida. El primer diumenge d’Advent encenem el primer ciri i cada un dels diumenges d’Advent encenem un ciri més fins a l’arribada al Nadal. Mentre s’encenen els ciris es fa una pregària, fent servir algun passatge de la Bíblia i s’entonen uns cants. Així ho farem en les misses d’Advent en les esglésies i també és recomanable fer-ho a casa, recordant-ne sempre el significat: la llum que augmenta amb la proximitat del naixement de Jesús. El proper diumenge començarem un nou Advent. Els catòlics que vagin als postres temples es trobaran, en la majoria d’aquests, amb el símbol de la corona d’Advent. Desitjo que sapiguem llegir aquest símbol, que sigui un símbol que ens parli de Jesucrist, que ha vingut, que ve i que vindrà. + Josep Àngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa