Avui entrem a la Setmana Santa. És el punt culminant de la vida de Crist, amb la seva creu, la seva mort i la seva resurrecció. He pensat que avui ens poden ajudar a endinsar-nos en les celebracions d’aquests dies algunes de les idees exposades pel geni de Blai Pascal en la seva obra Pensaments, que és una introducció al cristianisme intel·ligent i encara molt vàlida.
Pascal impressiona per la seva gran lucidesa en l’anàlisi de les contradiccions de l’ésser humà definit per ell com una “canya pensant entre dos infinits, l’infinit d’allò que és immensament gran i l’infinit d’allò que és immensament petit”. L’home és un ésser contradictori, que té dintre seu la grandesa i la baixesa al mateix temps.
Els homes som “incapaços d’arribar a Déu” i, si Déu no ve a nosaltres, no podem tenir cap comunicació amb Déu. Per això Déu s’ha fet home per unir-se a nosaltres. Per a Pascal –per més sorprenent que això pugui semblar a l’home d’avui- el dogma del pecat original és, seguint el seu raonament, la hipòtesi que il·lumina i desxifra la condició humana. Amb tot, no és la última ni la més poderosa llum sobre l’ésser humà. El dogma del pecat original ha de ser il·luminat al seu torn pels dogmes de l’encarnació i la redempció.
El pecat original il·lumina negativament, per dir-ho així, la distància que ens separa de la nostra veritable naturalesa de fills de Déu, com una realitat perduda. Però només Crist restaura la semblança amb Déu, alterada pel pecat, mitjançant la seva vida, passió, mort i resurrecció. Amb elles ens mostra i ens confereix la vida de fills de Déu. Crist és el nou Adam. Crist és veritablement la totalitat de significat de l’home. L’home només es descobreix ell mateix i es realitza en Jesucrist crucificat i ressuscitat. En ell el pecat és assumit, expiat i superat.
Crsit és “l’home nou” en el que la vocació i el misteri de l’home adquireixen la seva plena llum. Un dels textos més citats del Concili Vaticà II te un clar sabor pascalià: és aquell de la constitució Gaudium et Spes n. 22, on diu que “en realitat el misteri de l’home només s’il·lumina veritablement en el misteri del Verb Encarnat”. L’home, definit per algun filòsof com el “ser per a la mort”, en Crist ens mostra que aquesta mort és un passatge, un trànsit –una pasqua- que condueix a la comunió eterna amb Déu, en la que l’ésser humà troba la seva plena realització i la seva plenitud.
Això és el que els cristians celebrem aquests dies sants. El meu desig més gran és que els visquem amb atenció i intensitat perquè la llum de Crist pugui il·luminar aquests dies els cors dels creients, perquè arribi a tots els qui cerquen llum i sentit per a les seves vides. I els demano que no dubtin d’acostar-se a les esglésies i a les diverses comunitats cristianes, encara que no ho facin habitualment. Estic segur que hi trobaran una acollida fraterna i una resposta per a les seves inquietuds més profundes.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa