El proper dissabte de Pentecosta, 22 de maig, la nostra ciutat de Terrassa acollirà l’Aplec de l’Esperit en la seva desena edició. L’Aplec és una trobada que reuneix joves cristians de les diòcesis de Catalunya, les Illes Balears i Andorra. L’acte central de tota la jornada serà la vetlla de pregària al parc de Vallparadís, que es clourà amb la celebració de l’eucaristia concelebrada per tots els bisbes de Catalunya.
Presidirà aquest acte la Creu de les Jornades Mundials de la Joventut, coneguda com la Creu dels joves, que ha acompanyat pels cinc continents les Jornades Mundials de la Joventut i que estarà present també a la propera d’aquestes jornades a Madrid l’agost del 2011. És un fet molt significatiu tenir entre nosaltres aquest símbol cristià que ja ha esdevingut familiar en les trobades de joves cristians. Recordo que també va presidir la trobada amb els joves i la vetlla de pregària que va celebrar el recordat Joan Pau II a l’aeròdrom de Cuatro Vientos (Madrid), el 3 de maig de 2003, durant el que fou el seu darrer viatge apostòlic a Espanya.
¿Què ha de significar la presència entre nosaltres d’aquesta Creu, gran i nua, que presidí els actes de l’Any Sant de la Redempció celebrat en 1984 commemoratiu dels 1950 anys de la mort de Jesús al Calvari i que Joan pau II lliurà als joves cristians?
En primer lloc, em sembla que és un acte de confiança en els nostres
joves. A aquests, els voldria dir, com a bisbe de la ciutat que aquest any els acull amb alegria pasqual, les mateixes paraules que els dirigí Joan Pau II a Cuatro Vientos i que ja havia pronunciat durant la seva primera visita a Espanya l’any 1982: “Sou l’esperança de l’Església, com també ho sou de la societat. Jo segueixo creient en els joves; segueixo creient en vosaltres”. És ben important que els cristians adults d’avui fem un vot de confiança en els joves cristians d’avui, seguint l’exemple de Joan Pau II.
En segon lloc, la presència d’aquesta Creu ens invita a viure més autènticament la nostra fe i a donar-ne testimoni. Del discurs del Papa Wojtyla a Cuatro Vientos es recorda sovint una idea, una frase feliç que és com una consigna a les actuals i a la futures generacions cristianes: “Doneu testimoni amb la vostra vida de què la fe no s’imposa, sinó que es proposa”.
Joan Pau II, en aquella ocasió va dir als joves aquestes paraules, que són vàlides per a tots els cristians: “No tingueu por de parlar de Crist. Perquè Crist és la veritable resposta a totes les preguntes sobre l’home i el seu destí. És necessari que vosaltres, els joves, sigueu els apòstols dels joves de la vostra edat. Ja sé –afegia el Sant Pare amb realisme- que això no és gens fàcil! Però tenim amb nosaltres la llum i la força espiritual de l’Esperit Sant”.
Finalment, em sembla que la presència de la Creu en el proper Aplec ens ha de dir que no ens hem de deixar desanimar pel mal i no hem de perdre mai l’esperança. La Creu de Crist ens recorda que el mal és ben present en el món. També és present entre els deixebles de Crist, que no deixem de ser persones fràgils i pecadores. Però la Creu és sobretot signe de vida i d’esperança. L’acte d’amor de Jesús a la Creu, confirmat per Déu Pare ressuscitant el seu Fill, esdevé, a la llum de la Resurrecció, font de vida i d’esperança. Per això, la saludem amb les paraules tradicionals d’un himne litúrgic que diu: Ave, crux, spes unica. “Salve, oh creu, la nostra única esperança”.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa