El dia 10 de gener vaig participar en una trobada de Professors de religió de la nostra diòcesi, i al col·loqui un d’ells manifestà la dificultat que troben en l’ambient quan els cal presentar o defensar els documents de la Santa Seu en matèria Bioètica. Es referia en concret a la Instrucció de la Congregació per la Doctrina de la Fe –sobre qüestions de bioètica que porta un significatiu títol: “La dignitat de la persona”, que es feu pública el 12 de desembre de l’any passat.
Així que l’Església es posiciona des de la seva visió de l’home sobre alguns avenços de la investigació biomèdica, determinats mitjans informatius la presenten com a retrògrada i oposada als avenços de la ciència. Per això m’han semblat molt oportunes aquestes paraules del pare Federico Lombardi, portaveu de la Santa Seu: “En un nivell superficial pot semblar que el document del vaticà sobre bioètica és una col·lecció de prohibicions i ‘nos’, però aquest no és el cas”.
El document comença amb les dues paraules que li donen títol: “Dignitas personae”, o sia, la dignitat de la persona, que ha de ser reconeguda a tot ésser humà, des de la seva concepció fins a la seva mort natural. Aquest primer principi fonamental expressa un gran sí a la vida humana, “la qual cal que ocupi un lloc central en la reflexió ètica sobre la investigació biomèdica”, tal com s’afirma en el mateix inici del document.
El text s’inspira en dos principis fonamentals. El primer és que “l’ésser humà cal que sigui respectat i tractat com a persona des de l’instant de la seva concepció i, per això, a partir d’aquest mateix moment li han de ser reconeguts els drets de la persona, principalment el dret inviolable de tot ésser humà innocent a la vida”. El segon principi fonamental queda formulat d’aquesta manera: “L’origen de la vida humana té el seu autèntic context en el matrimoni i la família, on és generada per mitjà d’un acte que expressa l’amor recíproc entre l’home i la dona. Una procreació veritablement responsable per aquell que ha de néixer és fruit del matrimoni”.
Partint d’aquests dos principis, el text s’estructura en tres parts: la primera recorda alguns aspectes antropològics, teològics i ètics d’importància fonamental; la segona afronta els nous problemes relatius a la procreació; la tercera part examina algunes noves propostes terapèutiques que impliquen la manipulació de l’embrió o del patrimoni genètic humà.
Quan l’Església jutja des del punt de vista ètic alguns resultats de les investigacions recents de la medicina sobre l’home i els seus orígens, l’Església no intervé en l’àmbit de la ciència mèdica com a tal, sinó que invita als interessats a actuar amb responsabilitat ètica i social. Perquè cal mesurar el valor ètic de la ciència biomèdica en referència tant al respecte incondicional degut a cada ésser humà, en tots els moments de la seva existència, com a la defensa d’aquells aspectes personals que transmeten la vida.
Desitjo acabar aquesta breu reflexió sobre el document romà recordant a tots la necessitat d’una educació ètica i moral per afrontar els problemes de la sexualitat, la transmissió de la vida i les investigacions biomèdiques. Els problemes que avui se’ns plantegen en aquests camps no poden ser resolts sense un recurs fonamentat a l’ètica i a l’educació.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa