La família i l'educació dels fills

Quin és el paper que han de fer els pares en l'educació dels fills? Com hi ha han d'intervenir? O es tracta sobretot d'acompanyar i de respectar l'autonomia dels fills? Cal ser autoritari, rigorós? O més aviat cal actuar amb els fills com un amic, com un company o com un germà gran? El Concili Vaticà II, en la seva declaració sobre l'educació cristiana Gravissimum educationis (cf. n. 3) destaca amb claredat i contundència la "gravíssima obligació" que tenen els pares d'educar els seus fills i diu que, si aquesta missió dels pares manca, difícilment pot suplir-se. "Pertoca als pares, en efecte, crear un clima familiar, animat per l'amor i per la pietat envers Déu i els homes, que afavoreixi l'íntegra educació personal i social dels fills. La família, doncs, és la primera escola de les virtuts socials de què tenen necessitats totes les societats". El Vaticà II és molt clar quan diu que "la missió d'educar, que pertoca en primer lloc a la família, necessita de l'ajuda de tota la societat" i en aquest sentit esmenta "alguns deures i drets que pertoquen a la societat civil, perquè ha de disposar tot allò necessari per al bé comú temporal". El paper dels pares en l'educació és fonamental. I en dir que és fonamental no em refereixo a que sigui molt important; vull dir que és importantíssim, i que és el fonament, la base i el principi obre el que es funda  el futur, l'arrel i la font de tot allò que vindrà després. Els pares han donat la vida als fills i tenen l'obligació, el deure inalienable d'educar-los. Certament, la situació de la nostra societat occidental porta a les presses, l'estrès, la manca de temps per a educar els fills, a la manca de comunicació i de diàleg. Però educar un fill és  l'obra principal que els pares fan en la seva vida. A la vegada és un dret que tenen, intransferible, inalienable. Ningú no pot usurpar aquest dret dels progenitors, encara que els Estats de tant en tant tinguin la temptació de fer-ho. Els pares són els primers i principals educadors dels fills. Com més petit és un infant més gravades li queden les seves experiències. Per això els pares i l'entorn familiar són els qui més influeixen en l'estructuració de la intel•ligència i de la personalitat de l'infant. L'escola de la vida comença a la llar. Les actituds de respecte, de diàleg, l'actitud de compartir, etc., és en la llar familiar on s'aprenen i es comencen a viure. La primera professió, el primer treball i el més important, perquè és a més a més una vocació- per als pares és educar els  fills. I això ho poden obtenir propiciant un ambient en el que es visqui l'amor, la donació, el desenvolupament de les persones, l'obertura als demés i a Déu, la convivència i la tolerància, la solidaritat. Sóc conscient de la dificultat que comporta aquesta tasca. La passada setmana us deia que educar un fill és una obra d'art, i les obres d'art no es poden improvisar. Però en aquesta empresa, els diferents agents que intervenim en l'educació no podem rendir-nos. Permeteu-me una recomanació senzilla i ja coneguda, però que convé que sapiguem actualitzar cada dia: pares, en la vostra missió educativa poseu-hi molta estimació, poseu-hi molta paciència, i no perdeu mai el sentit de l'humor. + Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa 

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa