He afirmat vàries vegades que l’Any de la Fe que estem celebrant te, sobretot a la nostra diòcesi, aquests tres objectius: revifar la fe, intensificar la caritat i promoure la nova evangelització. Avui em referiré al segon d’aquests objectius: la caritat, l’amor cristià, el que la Bíblia anomena amb la paraula grega àgape, que en el Nou Testament designa l’amor de Déu als homes i, com a conseqüència, la caritat fraterna dels homes entre ells en quant és do de Déu.
El Papa Benet XVI desitja que l’Any de la Fe sigui també una bona oportunitat per a intensificar el testimoni de la caritat. I aporta dos textos per a recolzar aquesta afirmació. El primer és de Sant Pau en la primera carta als cristians de Corint: “Ara la fe, l’esperança i la caritat, subsisteixen totes tres. Però, de totes tres, la caritat és la més gran” (1Co 13,13). La segona és de la carta de l’apòstol sant Jaume que diu: “De què servirà, germans meus, que algú digui que té fe i no ho demostrava amb les obres? ¿pot salvar-lo, potser, aquesta fe? Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l’aliment de cada dia, i algú de vosaltres els diu: ‘Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos’, però no els dona allò que el seu cos necessita, de què serviran aquestes paraules? Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta. Potser algú em replicarà: ‘Tu tens fe i jo tinc obres; mostra’m, sense les obres, que tens fe, i jo, amb les obres, et demostraré la meva fe” ( Jm 2, 14-18).
Ja sabeu que estic realitzant la Visita Pastoral a diversos arxiprestats del nostre bisbat. Des d’aquesta comunicació vull manifestar-vos la impressió que he tingut en entrar en contacte i acostar-me a moltes persones i obres cristianes: es treballa molt i es treballa bé. És una lloança als nostres cristians i cristianes. I no per a l’autocomplaença sinó per a animar tothom a seguir treballant.
“La fe i l’amor es necessiten mútuament –ens diu Benet XVI- de manera que l’una permet a l’altre continuar el seu camí” (Porta fidei n. 14) Deia el papa Pau VI que l’Església ha de ser primer que tot experta en humanitat i ha de fer possible -amb obres i no només amb paraules- la civilització de l’amor i de la vida.
Un autor que he citat en diverses ocasions, el metge humanista Victor Frankl, afirma: “Quan hi ha un ‘per què’ es resolen tots els ‘com’. Aquesta vegada el per què és la missió que l’Església te d’acompanyar els homes d’avui en l’accés a Déu i la comunió amb ell. És la seva vocació vertical. Però també ha de fer possible la dimensió horitzontal de la seva vocació: que tots ens sentim en comunió i fraternitat. Ha de crear comunió i fraternitat en aquest món tan complex on ens ha tocat viure.
Crec que una fe acompanyada d’obres de solidaritat amb els més pobres i necessitats del món i de la nostra societat concreta serà un reclam per a portar els homes d’avui a Déu.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa