El Papa Francesc, el passat 13 de març quan, tot just elegit pontífex, sortí al balcó central de la Basílica de Sant Pere per a presentar-se al Poble de Déu, va demanar que tots resessin pel seu antecessor i per ell mateix, i també per tot el món “perquè hi hagi una gran fraternitat”. Recordo que aquestes paraules van ser àmpliament destacades per molts comentaristes. El Papa Francesc també va parlar de fraternitat a la recent Jornada Mundial de la Joventut a Río de Janeiro.
I també tracta de la fraternitat a la seva primera encíclica, escrita amb el seu predecessor Benet XVI, quan diu que “la fe il·lumina totes les relacions socials. Com experiència de la paternitat i de la misericòrdia de Déu, (la fe) s’expandeix en un camí fratern” (Lumen fidei, 54).
La fraternitat ha estat i està a la frontera entre la secularitat i la fe. La Revolució Francesa la va posar en el seu triple lema de“llibertat, igualtat, fraternitat”. I Pau VI, tan sensible als valors de la modernitat, no va dubtar a l’hora de reclamar que els valors d’aquell lema famós “són nostres”.
L’encíclica recent afirma que “és necessari tornar a la veritable arrel de la fraternitat” que per a la fe cristiana no és altra cosa que “l’amor inesgotable del Pare que se’ns comunica en Jesús i també mitjançant la presència del germà”.
En recordar els beneficis que ha aportat la mirada de la fe a la ciutat dels homes per a contribuir a la seva vida en comú, el Papa afirma que “gràcies a la fe hem descobert la dignitat única de cada persona, que no era tan evident en el món antic”. Assenyala que l’amor de Déu és al centre de la fe bíblica; la seva sol·licitud concreta per cada persona, que arriba al seu cim en l’encarnació, mort i resurrecció de Jesucrist.
El Papa Francesc fa honor al seu sant patró –té previst visitar Assís el 4 d’octubre- i no oblida l’amor franciscà a les coses creades, les petites criatures de Déu. “La fe –escriu-, en revelar-nos l’amor de Déu, ens fa respectar més la naturalesa, perquè ens hi fa reconèixer una gramàtica escrita per Ell i una estança que ens ha confiat per a conrear-la i salvaguardar-la” (Lumen fidei,55).
Crec que tots els qui ens considerem creients, seguidors de Jesucrist, estem cridats a treballar perquè aquesta creença sigui realment llum per a la convivència social amb les actituds de respecte, perdó i tolerància. El programa el va resumir i l’està servint exemplarment el Papa Francesc: “Resem perquè hi hagi una gran fraternitat”.
Des d’aquesta perspectiva ens hem de comprometre per a viure sempre com a:
-una Església al servei de la persona concreta i de tota la societat,
-una Església que anuncia una Bona Notícia d’esperança i amor compartit,
-una Església que no imposa sinó que proposa l’Evangeli,
-una Església que esdevé sal que dóna consistència, llum que il·lumina i ferment que fa renéixer,
-una Església segons la voluntat de Déu i segons la societat necessita en cada moment de la història,
-una Església que ens ajuda a conservar les nostres arrels cristianes i que al seu temps dóna fruits de cultura i de solidaritat.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa