El proper dimecres celebrem la festa de la Puríssima, una festa de Maria en el temps d’Advent, temps d’esperança, temps de preparació al Nadal. Aquesta és una festa molt estimada pel nostre poble cristià, una festa que l’Església ha defensat, una festa que s’ha mantingut com a tal, malgrat les supressions d’algunes festes religioses en dies d’entre setmana.
Un signe d’aquesta popularitat de la festa de la Puríssima a la nostra terra és que, en la llarga polèmica teològica sobre aquesta veritat cristiana, Catalunya i Aragó es varen significar com a defensors d’aquesta doctrina, avui esdevinguda un dogma, que fou proclamat com a tal pel Papa Pius IX el 8 de desembre de 1854. El 1333 Alfons II fundà una confraria sota l’advocació d’aquest misteri, dita Confraria de la Casa del Senyor Rei, a la qual pertanyien, a més dels mateixos reis, els consellers oficials reials i també els de la ciutat de Barcelona. El 1618 la mateixa universitat de la Ciutat Comtal acordà de proclamar-se defensora de la doctrina immaculista. És, doncs, una festa amb no poca història. També es podria fer tot un llibre amb la presència de la Immaculada en l’art pictòric i escultòric i en les obres literàries del nostre país.
El dogma de la Immaculada Concepció no s’ha de confondre amb el naixement virginal de Jesús, nascut de Maria, com tampoc no ha de ser entès en aquest mateix sentit, però en relació amb el naixement de Maria mateixa. El que ens diu, en substància, aquesta veritat de fe és que Maria és realment la dona “plena de gràcia”, com la saludà l’àngel en el misteri de l’Anunciació.
Recordem els termes de la definició de Pius IX: “La doctrina que ensenya que la benaurada Verge Maria fou preservada immune de tota taca de pecat original en el primer instant de la seva concepció per una singular gràcia i privilegi de Déu omnipotent, en atenció als mèrits de Jesucrist, Salvador del gènere humà, és revelada per Déu, i per això mateix ha de ser creguda fermament i constantment per tots els fidels”.
Com que aquesta festa s’escau en el temps d’Advent, temps d’expectació i d’espera del naixement de Jesucrist, voldria remarcar el sentit d’esperança que té per als creients.
Ho faré amb unes paraules de Benet XVI en la seva encíclica segona, dedicada precisament a l’esperança. El darrer punt d’aquesta encíclica porta aquest títol que escau molt bé a la festa de la Puríssima: “Maria estrella d’esperança. Diu Benet XVI que, en el camí de la vida, tenim necessitat de trobar llums d’esperança. “Jesucrist –afegeix- és certament la llum per antonomàsia, el sol que brilla sobre totes les tenebres de la història”. I diu que també tenim necessitat de llums més properes, persones que donem llum reflectint la llum de Crist. I entre aquestes persones Maria excel·leix com cap altra.
Per això, tant la festa de la Puríssima com la festa de la Mare de Déu de l’Esperança són dues valuoses senyals de pista en el camí de l’Advent. Contemplem a Maria com a signe d’esperança segura, com a Mare d’esperança i consol del poble pelegrí. Que ella ens ajudi a viure a fons el nostre compromís de creients en el dia a dia, en els petits detalls, i també en les grans ocasions, en els grans desafiaments que se’ns presentin al llarg del camí de la vida.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa