El Diumenge de Rams, que obre les celebracions de la Setmana Santa, és encara un dels dies amb més assistència de persones i de famílies a l’església. Els fidels omplen les places i també els temples. Els nens i les nenes hi venen acompanyats pels pares, els avis i potser els padrins. És una tradició beneir la palma i fins i tot estrenar alguna cosa. El Diumenge de rams és una festa. El bon clima de l’estació primaveral també ajuda força aquest ambient festiu.
En el meu comentari de la setmana passada em preguntava: ¿Per què ens hem de confessar? Penso que avui puc obrir aquest nou comentari, ara que entrem a la Setmana Santa, amb una nova pregunta: ¿Per què hem de celebrar la Setmana Santa? ¿Què significa celebrar la Setmana Santa per a nosaltres, cristians d’avui?
El meu desig és que, després d’aquest pòrtic festiu de la gran setmana cristiana de l’any, que celebrem avui, no ens hi quedem únicament. Vull invitar els qui em llegeixen o m’escolten a passar endavant, a entrar al temple especialment els dies grans de la Setmana Santa: el Dijous, el Divendres i el Dissabte Sant.
La tarda del Dijous Sant ja comencem el Tridu Pasqual celebrant l’Eucaristia, que és com una anticipació d’allò que commemorarem els dies següents. Jesús ens deixa el Pa i el Vi consagrats per la seva paraula, que seran la seva presència per sempre enmig de la comunitat. Al mateix temps, en el lavatori dels peus –una cerimònia plena de simbolisme i summament comprometedora pels qui ens hem sentit cridats a servir en l’Església- ens convida a viure un lliurament als altres semblant al que va viure Ell. El missatge d’aquesta cerimònia és molt vàlid per a tot cristià, tan si és religiós o religiosa o també si és pare o mare de família, sigui quin sigui el seu servei a la societat mitjançant el seu treball i la seva professió.
El Divendres Sant ens reunim al voltant de la creu de Crist, en actitud d’agraïment per la seva entrega a la mort per a la salvació del món. Contemplant-lo i adorant-lo, li manifestem la nostra fe, el nostre amor i la nostra esperança en el “Déu crucificat” – és a dir, solidari amb l’home fins a la donació extrema- que hem conegut en Jesús i que és font de vida inesgotable, ara i en la vida eterna.
El Dissabte Sant és un dia de silenci i de pregària. És un dia per a estar prop del sepulcre de Jesús, sobretot acompanyant Maria, la seva Mare, a l’espera d’escoltar el joiós pregó de Pasqua al començament de la Vetlla Pasqual. “Aquesta és la nit en què Crist, trencant els lligams de la mort, ha pujat victoriós dels inferns”. Es canta en aquest text exultant que és el Pregó pasqual.
Us invito a no quedar-vos fora del temple aquests dies, després de beneir la palma el Diumenge de Rams. Passeu, passeu a dintre de l’església. No en dubteu. És la casa de la comunitat cristiana i vosaltres en formeu par com a batejats. No hi sou uns estranys. Us desitjo una Setmana Santa viscuda en íntima unió amb Crist i amb Santa Maria.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa