Desitjo que els qui ja heu pogut llegir l’exhortació apostòlica “L’alegria de l’Evangeli” -Evangelii Gaudium (EG)-, hàgiu quedat tan impressionats com jo per la força evangelitzadora que respira tot el document. ¡ Donem gràcies a Déu per aquest Papa vingut des de la vitalitat i l’arrel profundament popular del catolicisme llatinoamericà.
Aquesta força evangelitzadora es manifesta sobretot en la primacia que el papa dóna a l’encontre amb Jesucrist. ¿Es pot ser cristià tal vegada a partir d’un altre punt de partida? És clar que no. En aquest sentit és molt significativa la cita que el papa Francesc fa del seu predecessor, Benet XVI, quan escriu: “No em cansaré de repetir aquelles paraules de Benet XVI que ens porten al centre de l’Evangeli: ‘No es comença a ser cristià per una decisió ètica o per una gran idea, sinó per l’encontre amb un esdeveniment, amb una Persona que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva”. Aquest és un pensament molt citat de la primera encíclica de Benet XVI, titulada –com ho recordareu- Déu és amor (Deus caritas est, n. 1).
El Papa Francesc comenta àmpliament aquest pensament del seu antecessor en uns termes molt vius quan diu: “No és el mateix haver conegut Jesús que no haver-lo conegut; no és el mateix caminar amb ell que caminar a les palpentes; no és el mateix poder escoltar-lo que ignorar la seva Paraula; no és el mateix poder contemplar-lo, adorar-lo, descansar en ell, que no poder fer-ho” (EG, nº 266).
I encara abunda més en aquesta presentació missionera de la fe –els teòlegs diran que és “kerigmàtica”, és a dir, essencial- quan afegeix: “No és el mateix tractar de construir el món amb el seu Evangeli que fer-ho només amb la pròpia raó. Sabem bé que la vida amb ell esdevé molt més plena i que amb ell és més fàcil trobar sentit a tot. Per això evangelitzem” ( EG, nº 266).
La Quaresma és temps propici per a descobrir el que Crist ens dóna, el que ens aporta l’Evangeli. La Quaresma és temps de veure, de veure amb els ulls de la fe. Aquest és precisament el missatge central de la lectura evangèlica d’aquest diumenge quart del camí quaresmal. L’evangeli del cec ens ha de portar a pregar així: “Senyor, feu que hi vegi; que hi vegi amb els ulls i amb la llum de la fe”.
Quina expressió més preciosa la que utilitza el Papa en l’exhortació citada quan diu: “El veritable missioner mai no deixa de ser deixeble”. Això val per a tots els cristians, i especialment per als religiosos i religioses, per als sacerdots i els diaques, per als professors de religió i els catequistes. Y per als bisbes ¿per què no? Serem evangelitzadors -amb la gràcia de Déu- si ens esforcem en ser evangelitzats nosaltres mateixos. ¿I com podem saber si som evangelitzats per Jesús? Respon el Papa Francesc: “Si sap que Jesús camina amb ell, parla amb ell, respira amb ell, treballa amb ell. Percep Jesús viu en ell enmig de la tasca missionera. Si hom no el descobreix a ell present en el cor mateix del lliurament missioner, aviat perd l’entusiasme i deixa d’estar segur del que transmet, li falta força i passió. I una persona que no està convençuda, entusiasmada, segura, enamorada, no convenç ningú” (EG 266).
¡Quina meditació quaresmal tan preciosa, la del Papa Francesc!
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa