El proper dijous, 2 de febrer, es celebra la festa de la Presentació del Senyor al Temple. Ja fa anys, des dels temps de Pau VI, s’organitzava a Roma una celebració especial per als religiosos i les religioses, amb ocasió d’aquesta festa, donant gràcies a Déu pel do que és, per a l’Església i per al món, la vida consagrada a Déu en els ordes i congregacions religioses. En aquesta festa recordem que amb Maria i Josep s’acomplí la presentació i l’ofrena de Jesús al temple de Jerusalem. Aquest fet és contemplat com un símbol de la ofrena que els religiosos i les religioses fan de llurs vides a Déu mitjançant els vots de pobresa, castedat i obediència i la vida en comú.
L’any 1997 Joan Pau II va estendre aquesta iniciativa a tota l’Església i va instituir La Jornada Mundial de la Vida Consagrada. Aquest dia els religiosos i religioses s’uneixen a la celebració de l’Eucaristia presidida pel bisbe, generalment a la Catedral. Així ho farem, si Déu vol, a la nostra diòcesi de Terrassa, en una celebració a la que hi convido especialment tots els monjos i monges, els religiosos i religioses de vida activa, els membres de societats de vida apostòlica i d’instituts seculars. Com que és un dia feiner, és oportú de celebrar aquesta Eucaristia a la tarda.
La cita bíblica escollida per a la convocatòria d’enguany és de l’Evangeli de Marc i diu: “Vine i segueix-me” (Mc 10,21) i el lema de la jornada diu: “Vida consagrada i nova evangelització”. El lema expressa el sentit eclesial d’aquests germans i germanes en el Senyor que tan de bé fan a l’Església i al món. Tothom sap que l’evangelització és una de les preocupacions més grans de l’Església actual. El Papa insisteix especialment en aquest punt i per a l’assemblea ordinària del Sínode dels Bisbes que es reunirà el proper octubre a Roma ha proposat aquesta qüestió: “La nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana”.
El Concili Vaticà II, del que estem celebrant el cinquantè aniversari de la seva inauguració pel beat Joan XXIII, el dia 11 d’octubre de 1962, tal com ho recordareu, dedicà un dels seus decrets a l’adequada renovació de la vida religiosa” i el titulà amb les paraules llatines inicials del document: “Perfectae caritatis”. El text es refereix a la “caritat perfecta que, per mitjà dels consells evangèlics, té el seu origen en l’ensenyament i en l’exemple del diví Mestre, i que apareix com un signe esplèndid del regne celestial”.
Dir que la vida religiosa és un “signe esplèndid” ja equival a situar-la en el context de l’evangelització i de la crida a la fe. I a l’acabament del decret que he citat, el Concili manifesta que posa moltes esperances en la seva tasca tan fecunda, tant si és callada com pública. “Tots els religiosos –afegeix el Concili- han de propagar la bona notícia de Crist a tot el món amb la integritat de la seva fe, la seva caritat envers Déu i el proïsme, el seu amor a la creu i la seva esperança de la glòria futura” (PC 25).
D’una manera especial, en la visita pastoral que estic realitzant a la nostra diòcesi, sóc una vegada més testimoni directe de la gran tasca–amb freqüència callada- que duen a terme els nostres religiosos i religioses. A tots els reitero la invitació a l’Eucaristia del proper dijous i els expresso la meva gran estima envers la seva labor a la nostra diòcesi.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa