Els religiosos que atengueren al sant Rector d’Ars, Joan Maria Vianney, ens han deixat una crònica fidedigna de la seva mort. El proper dimarts, 4 d’agost, celebrem el dies natalis, el seu naixement a la vida eterna. Res d’extraordinari succeí durant les darreres hores del Rector d’Ars. “Estava molt feble –declarà el germà Atanasi- no pronuncià cap paraula que poguéssim oir; escoltava amb gust les exhortacions que li adreçaven. La seva mort fou senzilla i humil com la seva vida”.
Joan Maria Vianney nasqué el 8 de maig del 1786 a Dardilly, prop de Lió, en una família de pagesos. Des de la seva més tendra edat estimava la soledat i el bon Déu, li agradava freqüentar l’Església i somniava amb esdevenir sacerdot. Durant l’infantesa menava les ovelles i treballava els camps. Durant la joventut va a l’escola i aprèn de llegir, d’escriure, de fer comptes, i d’expressar-se en francès. Als vint anys passarà per greus dificultats quan empren els estudis de filosofia i de teologia, que a més es feien sobre textos en llengua llatina.
El 13 d’agost de 1815 fou ordenat sacerdot, i després de tres anys com a coadjutor d’Écully, el 1818 és nomenat rector d’Ars, un poble de 270 habitants on hi resta fins a la seva mort el 4 d’agost del 1859. Es lliura en cos i ànima al treball pastoral, es guanya l’estimació de la feligresia visitant les famílies, interessant-se a fons per elles, ajudant els necessitats. Viu amb l’inquietud constant de ser un bon pastor per a tots els seus fidels. Procura instruir-los amb la catequesi, al mateix temps els commou amb les seves prèdiques, i demostra una particular intel·ligència de la fe en el tracte personal.
Fou un home de pregària, un home l’existència del qual era centrada en l’Eucaristia. La trobada amb Crist en l’oració i en l’Eucaristia el dugué a trobar-lo també en els pobres i necessitats, que varen ser una prioritat en el seu treball diari i en l’execució de projectes educatius per a nens i joves de sorprenent creativitat a la seva època. Per altra banda, el ministeri de la misericòrdia i el perdó de Déu anirà ocupant cada vegada més les hores del seu temps preocupat com viu per la salvació de les persones.
Aquest humil rector d’Ars es convertí en un exemple per als capellans, especialment en el ministeri de la confessió i del consell espiritual. Vers el 1827 es comença a difondre la seva fama de santedat. I comencen a arribar pelegrins a Ars, que progressivament van creixent en nombre. Expliquen els biògrafs que en els darrers anys de la seva vida dedicà al ministeri de la Confessió un terme mig de 17 hores diàries, que interrompia tan sols per la celebració de la Missa, la recitació del breviari, explicació del catecisme i per a prendre una mica d’aliment.
Es compleixen 150 anys de la seva mort i el Papa Benet XVI ha escollit aquesta commemoració per a proposar a tota l’Església catòlica la celebració d’un Any Sacerdotal, amb l’objectiu de renovar l’espiritualitat del sacerdot, tant essencial per la fecunditat del seu ministeri. El proper curs pastoral la nostra diòcesi secundarà aquest Any sacerdotal amb diverses iniciatives, pensant en l’espiritualitat dels sacerdots i en les vocacions sacerdotals. Preguem ja des d’ara per aquestes intencions.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa