Avui celebrem el segon diumenge d’Advent i demà la solemnitat de la Immaculada Concepció. Aquest fet ens invita a reflexionar sobre la vinculació de Santa Maria amb el temps de preparació al Nadal en el que ja hi som. Ho faré amb algunes referències a la meva carta pastoral “Mare de Déu i Mare nostra”.
El Concili Vaticà II és una fita important en el magisteri recent sobre la Verge Maria. De manera especial tractà aquesta qüestió en el capítol vuitè de la constitució dogmàtica sobre l’Església, que és sense cap dubte el document central de tot el Concili. El títol de l’esmentat capítol ens indica ja una clara orientació: “La benaurada Verge Maria, Mare de Déu, en el misteri de Crist i de l’Església”. La seva importància radica en la síntesi doctrinal que ofereix i en el plantejament de fons, tot situant la figura de Maria dins del misteri del Crist i de l’Església.
Seguint aquesta orientació, he procurat centrar la meva carta pastoral en una reflexió teològica i pastoral sobre la missió de la Verge Maria en el misteri del Verb encarnat i de la seva Església, així com en els deures de l’Església envers Maria.
En aquest breu escrit desitjo posar de relleu l’íntima connexió entre l’Advent i la festa de la Immaculada. Si el temps d’Advent és el temps de l’espera de la vinguda del senyor, el misteri de la Concepció Immaculada de Maria és l’anticipació del fruit d’aquesta vinguda: la comunió entre Déu i els homes per Jesucrist. Amb raó deia Pau VI en la seva exhortació apostòlica sobre el culte marià que el temps d’Advent és el temps marià per excel·lència. I això mateix repeteix el recent Directori sobre la pietat popular i la litúrgia.
En la Mare de Déu tot queda referit al Crist i tot depèn d’ell: en vistes a ell, Déu Pare la escollí des de l’eternitat com a Mare tota santa i l’adornà amb dons de l’Esperit Sant. Al llarg dels segles, l’Església ha pres consciència que Maria, plena de gràcia per Déu, fou redimida des de la seva concepció. Això és el que confessa el dogma de la Immaculada Concepció, proclamat l’any 1854 pel Papa Pius IX: “La benaurada Verge Maria, des del primer instant de la seva concepció, per una gràcia i un favor singular de Déu totpoderós, en virtut dels mèrits de Jesucrist, Salvador del llinatge humà, fou preservada intacta de tota taca del pecat original”. El 8 de desembre els cristians celebrem un fet, un esdeveniment de salvació: que Maria fou concebuda plena de gràcia per la voluntat amorosa de Déu en ordre a ser la Mare de Jesucrist, Salvador del llinatge humà.
El Sant Pare Pau VI, qui tantes coses renovà en l’Església seguint la doctrina i les disposicions del Concili Vaticà II amb la seva exhortació de l’any 1974, abans citada i titulada “El culte marià”, oferia uns principis bàsics per a renovar i vivificar aquest culte. En primer lloc, cal que els exercicis de pietat dedicats a la Mare de Déu expressin amb claredat la dimensió trinitària i cristològica que els hi és intrínseca i essencial: el culte cristià és per naturalesa culte al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant o, tal com es diu en la litúrgia, al Pare pel Crist en l’Esperit.
Una concreció de l’ensenyament de Pau VI consisteix a aprofundir i viure la devoció a la Mare per mitjà de la seva presència en els textos dels temps litúrgics forts i en les festes marianes que celebrem al llarg de tot l’any. I d’una manera especial en el temps d’Advent i de Nadal.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa