S’ha dit que el temps d’Advent, amb el que hem començat un nou any cristià, és el temps marià per excel·lència. No falten bones raons per aquesta afirmació. Tot celebrant cada any el temps d’Advent, com diu el Catecisme de l’Església Catòlica, “l’Església actualitza l’espera del Messies. Participant en la llarga preparació de la primera vinguda del salvador, els fidels renoven el desig ardent del seu segon adveniment”.
Maria esperà com a mare i com a creient l’adveniment –el naixement- del seu Fill, Jesucrist, el Fill de Déu fet home, que “per nosaltres i per la nostra salvació fou concebut per obre de l’Esperit Sant i nasqué de santa Maria Verge”, tal com diem en el símbol de la fe.
Potser sorprengui alguns l’amor i el desig de l’Església que es conservi la festa de la Immaculada Concepció, que celebrem el proper dijous, 8 de desembre. Hi ha unes raons teològiques i unes raons històriques, que han tingut especial rellevància al nostre país, i més en concret a Catalunya i Aragó. Qui fou bisbe de Vic, monsenyor Josep Maria Guix, estudià en la seva tesi doctoral l’aportació de Catalunya i Aragó a la consolidació i a la significació d’aquesta festa.
Al llarg dels segles, l’Església ha pres consciència de que Maria, “plena de gràcia” per Déu (Lc 1,28) fou redimida des de la seva concepció, estant exempta de tota culpa. Això és el que confessa el dogma de la Immaculada Concepció, proclamada pel Papa Pius IX l’any 1854: “La benaurada Verge Maria, des del primer instant de la seva concepció, per una gràcia i un favor singular de Déu totpoderós, en virtut dels mèrits de Jesucrist, Salvador del llinatge humà, fou preservada immune de tota taca de pecat original”.
Els pares de l’Església, en especial els de la tradició oriental anomenen la Mare de Déu “la Tota Santa”. La celebren com a “immune de tota taca de pecat, plasmada per l’Esperit Sant i formada com una nova criatura”. Per la gràcia de Déu, Maria es conservà neta de tot pecat personal al llarg de tota la vida.
Realment, ella fou en tot moment la “plena de gràcia”, com la saludà l’arcàngel Gabriel en l’Anunciació. Per això, entre nosaltres, la festa del 8 de desembre s’anomena també “la Puríssima Concepció” o simplement “la Puríssima”.
Aquesta santedat excelsa de Maria, com explica la teologia, li fou concedida en raó de la seva missió de ser la Mare del Salvador. Per això, aquesta festa situada a l’inici de l’Advent, és ja una especial invitació a donar gràcies i a preparar el nostre esperit per la celebració joiosa del Nadal de nostre Senyor.
De fet, entre nosaltres, diverses tradicions ens inviten a viure-la com una invitació a l’alegria del Nadal. De forma molt bonica ho expressà el poeta Joan Maragall: “Neix l’hivern cantant les glòries/ d’una Verge amb manto blau/ que al senti’s plena de gràcia/ baixa els ulls, junta les mans/ i es posa a adorar a Déu/ en son ventre virginal. Caieu, fulles/ que ja s’acosta Nadal”.
Maria sempre ens orienta cap a Jesucrist. Tal com digué a Canà de Galilea, ella sempre ens diu: “Feu tot el que Jesús us digui”. Acompanyats per ella, procurem seguir el que ens manca del camí de l’Advent.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa