Ja ha passat la Jornada Mundial de la Joventut. Ens resta ara la tasca de reflexionar sobre allò que el Sant Pare ens ha dit i treballar més per tal que l’Església, en el dia a dia, sigui més acollidora dels joves. La JMJ és un fet extraordinari, però està cridat a incidir en la pastoral ordinària.
Les JMJs poden oferir un gran recolzament a la pastoral juvenil ordinària de l’Església perquè són una important força de renovació i ajuden a consolidar alguns punts de força de la pastoral ordinària.
L’encontre de fe que es produeix en la JMJ expressa la catolicitat, la universalitat de la gran família que és l’Església, on cal que tots en coneguem i ens reconeguem, acceptem i estimem des de la diferència de carismes, de sensibilitats d’accents culturals.
Las JMJ ha tingut molta influència en els bisbes a l’hora de planejar i realitzar la pastoral juvenil. Entre ells i entre els sacerdots i diaques s’ha propagat l’exemple de proximitat, d’espontaneïtat que tenia Joan Pau II. Benet XVI segueix oferint en la mateixa línia un exemple admirable. Cal dir el mateix dels sacerdots, dels diaques, dels religiosos i religioses i dels molts laics, homes i dones, que treballen en la pastoral juvenil. En aquest sentit, s’ha produït una sacsejada dinamitzadora i evangelitzadora en tota l’Església.
Un aspecte important és el de la influència de la JMJ en la pastoral vocacional. Segons notícies recents, l’arxidiòcesi de Sidney ha experimentat un important creixement en les vocacions sacerdotals i religioses, fruit en bon apart de la JMJ celebrada en aquesta ciutat l’any 2008. Així acostuma a succeir en totes les ocasions a la diòcesi que organitza i acull. Esperem que també aquest cop es compleixi aquesta esperançadora promesa.
Benet XVI acostuma a celebrar un encontre especial, dins de les JMJs, amb els joves seminaristes. “Vaig voler que hi hagués un moment específic dedicat a ells –explicà després de la JMJ de Colònia el 2005- , entre altres coses, per posar de relleu la dimensió vocacional típica de les Jornades Mundials de la Joventut. Moltes vocacions al sacerdoci i a la vida consagrada han sorgit, al llarg d’aquests vint anys, precisament durant les JMJs, ocasions privilegiades en les que l’Esperit Sant fa sentir amb força la seva crida” (audiència general del 24/08/2005).
La pastoral de la joventut aspira a ajudar a que cada jove descobreixi la seva vocació concreta i respongui a la crida de Déu amb generositat. La universal i comú vocació a la santedat s’especifica en diverses vocacions laicals i d’especial consagració –ministeri sacerdotal o diaconal, vida religiosa, vida monacal, vida laical consagrada a Déu- , així com la vocació missionera.
Tot som corresponsables en la tasca de la pastoral vocacional. El primer responsable és el bisbe amb la col·laboració del seu presbiteri, que han de promoure i coordinar les iniciatives adients. Els fidels laics tenen una gran importància, en especial els catequistes, els professors, els educadors, els animadors de la pastoral juvenil i els dirigents de moviments d’apostolat seglar. Una responsabilitat particular està confiada a les famílies cristianes. La família cristiana és una “Església domèstica” i constitueix com un “primer Seminari”.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa