El Govern i la Conferència Episcopal Espanyola han arribat a un acord històric. El percentatge de deducció de l'impost que es paga en concepte de la renda de les persones físiques en favor de l'Església catòlica passa del 0,52 al 0,70 per cent i s'exigeix a l'Església el pagament de l'impost de l'IVA. Es tracta d'una bona notícia, perquè es supera la incertesa que es produïa en els darrers temps, a causa de les declaracions d'alguns polítics amb relació al fet de l'autofinançament de l'Església i sobretot perquè es manté el sistema per mitjà del qual l'Estat permet que es vehiculi la participació dels ciutadans en ordre al finançament de l'Església.
De tota manera, amb aquesta aportació no es resolen les necessitats de finançament de l'Església a Espanya. El que es recapta per aquesta via suposa aproximadament un 30 per cent del que es necessita per satisfer les necessitats pastorals, ja sigui en el seu nivell estructural com en els seus projectes. Per això, a més d'aquesta via que ens facilita l'administració, cal una col•laboració generosa per part dels fidels per poder continuar oferint el servei de la Paraula, dels sagraments, de l'acció caritativa i social, tres dimensions més necessàries que mai en el món d'avui.
Però en la nostra diòcesi hi ha altres notícies més importants, que convé recordar en aquesta Jornada de Germanor de l'any 2006. El dia 29 de juny s'erigia canònicament el Seminari Major Diocesà. El 16 d'octubre varem celebrar la santa missa solemne d'inauguració. En temps de sequera vocacional és arriscat obrir un Seminari. Certament, som conscients de la nostra pobresa, de la nostra debilitat i de les dificultats que ens envolten. Per això posem la nostra confiança en Déu, que coneix el cor dels homes, i posem també la confiança en els germans, en la pregària de tantes persones, en el sacrifici ofert per molts malalts, en el treball generós de tots, perquè, com el mateix Concili Vaticà II subratllava en el decret sobre la formació sacerdotal "Optatam Totius" (n. 5), el Seminari és el cor de la diòcesi. En temps de sequera vocacional, la nostra opció no és replegar-nos i cercar refugi en les lamentacions, sinó anar mar endins amb confiança.
També hem de construir la cúria diocesana i algunes parròquies noves en ciutats que creixen molt ràpidament els darrers anys. Una paraula sobre la cúria. La cúria és el conjunt d'organismes que col•laboren amb el bisbe en el govern de la diòcesi, segons ens explica el dret canònic. Aquest conjunt d'organismes estan situats en un edifici que també rep el nom de cúria, o bisbat, o casa de l'Església. Aquests organismes estan al servei de la diòcesi. Si el Seminari és com el cor de la diòcesi, la cúria és el seu centre neuràlgic. És important que puguem disposar d'unes instal•lacions austeres, però que siguin suficients per situar-hi els diferents serveis diocesans, com també les delegacions.
Hem d'esperar a tenir tots els recursos materials, o ens hem de posar en camí i propiciar l'arribada d'aquests recursos? Totes les obres d'Església, al llarg de la història, s'han caracteritzat per la confiança en la Providència, cosa que no exclou el treball, la sensatesa i la intel•ligència. Creiem que, durant aquest curs, ha arribat el moment de començar les obres de la cúria i de fer almenys una parròquia nova. Per això, com a bisbe diocesà, poso tota la meva confiança en la generositat del Senyor i en la generositat dels fidels de la nostra beneïda diòcesi. No tinguem por i siguem generosos. Amb la certesa que el Senyor mai no es deixa guanyar en generositat i beneirà el nostre esforç i la nostra col•laboració generosa. Que Déu us beneeixi.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa