El dia 15 d’aquest mes es celebra la festa de l’anomenada “Mare de Déu d’agost”. No és la festa més antiga de la Mare del Senyor, però sí que és sens dubte la més popular. Moltes localitats que aquest dia celebren la festa major.
Aquest dia celebrem sobre tot el “pas” de Maria d’aquest món a la glòria. Les Esglésies d’Orient, amb les que compartim aquesta festa, parlen de la “dormició” de Santa Maria. Estem davant d’un gran misteri –o esdeveniment- de la fe, de l’anomenada “història de la salvació”. Maria comparteix ja en cos i ànima la vida del seu Fill Jesús, la vida de la resurrecció, aquella vida que tots esperem viure un dia, de manera plena i per sempre.
El Papa Pius XII, l’any 1950, va definir com a dogma de fe que Maria, acabat el curs de la seva vida terrena, fou emportada al cel en cos i ànima. Per això se sol dir que la festa de l’Assumpció és “la Pasqua de Maria”, el seu pas d’aquest món al Pare i al costat del seu Fill Jesucrist, Déu i home veritable.
Com diu el Concili Vaticà II, “Maria és signe d’esperança ferma i de consol per a tot el poble de Déu que camina”. Per això, davant la festa de la Mare de Déu d’agost demano que tots siguem devots de la Verge Santíssima, que és per a nosaltres signe d’esperança i de salvació.
Imitem en això el nostre bon Papa Francesc, que és molt devot de la Mare de Déu. El pare Antonio Spadaro, director de la revista “Civiltà Católica”, que va entrevistar el Papa pocs mesos després de ser elegit, explica la bona companyia amb que treballa en el seu modest estudi de la Residència de Santa Marta del Vaticà, on viu. L’acompanyen les imatges de Jesús, Josep i Maria i la de Sant Francesc d’Assís.
Tenint present el passatge de l’Evangeli que es llegeix en aquesta festa, la visita de Maria a la seva cosina Santa Isabel (Lc 1, 39-56), recordo unes paraules pronunciades pel cardenal Bergoglio a Buenos Aires el 24 de maig de 2009. El papa, aleshores, anomenava carinyosament Maria la “memoriosa”, perquè sempre ens recorda Crist i ens recorda a nosaltres davant del seu Fill. Acabo citant les seves paraules: “Així va caminar sempre Maria. Ella, tot just rebre l’anunci de l’àngel, s’aixecà i es va posar en camí per a anar a servir la seva cosina. Ella, la que guardava totes les coses de Jesús en el seu cor. Ella, la que va acompanyar el seu Fill en el camí de la creu i acompanya l’Església pelegrina cap a la casa del Pare. Ella, la que es manté en l’amor, la memoriosa de les gestes de Déu, la que sempre es posa en camí”.
Que ella ens ajudi a tots a posar-nos avui també en camí cap els germans i les germanes de les perifèries geogràfiques, socials i existencials, com ens ho demana el Papa Francesc. Desitjo que ella ens acompanyi i desitjo també a tots una santa festa de l’Assumpció
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa