En el camí de l’Advent, aquest diumenge la litúrgia ens invita a meditar i a pregar amb el “Càntic de Maria”, el Magníficat, que pres de l’Evangeli segons Sant Lluc, inspira avui la resposta dels participants a la missa dominical, com a text amb el qual pregar després de la primera lectura.
El profeta Isaïes –una gran figura de l’Advent- anuncia en la primera lectura la vinguda de l’Esperit del Senyor sobre el seu Messies. Ell ha vingut a portar la bona nova als pobres i la llibertat als captius, una bona nova que ens omple de sentiments de goig, d’agraïment, de felicitat.
Difícilment podria trobar-se un text més adient per a interioritzar en la pregària el text d’Isaïes que l’himne de Maria, perquè el Magníficat és també un himne de lloança i agraïment a Déu per les obres grans que ha fet sobre tot en favor dels petits i dels pobres.
Entre els documents que he utilitzat per la meva carta pastoral d’enguany, titulada “Mare de Déu i Mare nostra” hi ocupa un lloc destacat l’encíclica de Joan Pau II “La Mare del Redemptor”, publicada l’any 1987.
Un dels apartats d’aquesta encíclica es titula precisament “El Magníficat de l’Església pelegrina” (n. 35). La Verge Mare està constantment present en el camí de fe del poble de Déu vers la llum. “Ho demostra de manera especial –diu el Papa- el càntic del Magníficat que, sortit de la fe pregona de Maria en la visitació, no deixa de vibrar en el cor de l’Església al llarg dels segles. N’és prova la seva recitació diària en la Litúrgia de Vespres i en altres moments de devoció tant personal com comunitària”.
L’Església, seguint Aquell que va dir de si mateix que era enviat a anunciar la bona nova als pobres, a través de les generacions, ha intentat i intenta encara avui complir aquesta mateixa missió. I veu en Maria el model de la seva missió maternal. El seu amor preferencial pels pobres és inscrit admirablement en el Magníficat de Maria.
Una vegada més, faig meu el text, molt profund i bonic, de Joan Pau II, la devoció del qual envers Maria tenia unes pregones arrels doctrinals i espirituals. “L’Església, acudint al cor de Maria, a la profunditat de la seva fe, expressada en el seu càntic, renova cada vegada millor en ella mateixa la consciència de que no es pot separar la veritat sobre Déu que salva, sobre Déu que és font de tot do, de la manifestació del seu amor preferencial envers els pobres i els humils que, cantat en el Magníficat, es troba després expressat en les paraules i obres de Jesús”.
L’Església s’esforça a ser conscient de tant com li exigeix el missatge del càntic de Maria, per això el seu contingut inquietava Charles Maurras. Es tracta de temes i problemes orgànicament relacionats amb el sentit cristià de la llibertat i de l’alliberament. Maria és la imatge més perfecta de la llibertat i de l’alliberament de la humanitat i del cosmos. I l’Església ha de mirar sempre envers ella, com a mare i com a model, per a comprendre en la seva integritat el sentit de la seva missió. I especialment en aquests moments de crisi en molts aspectes i en aquest nostre món tan inhumà amb els petits i els pobres.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa