Aquests inicis del mes de novembre ens porten cada any a la memòria i a la pregària els nostres avantpassats. En la festa de Tots Sants ens encomanem a ells, confiant que, per la misericòrdia de Déu, ja estan amb el Senyor. I, l’endemà, en la Commemoració de tots els fidels difunts oferim sufragis per aquells que s’hagin de purificar de les seves culpes per accedir a la visió de Déu. Són dues celebracions molt entranyables, que responen a un desig molt profund del cor humà: el record dels qui ens han precedit.
Aquest any hi ha un record col·lectiu molt present en l’esperit dels diocesans de Terrassa: les víctimes de les riuades, de les que s’han acomplert els cinquanta anys. Al llarg d’aquest any tenen lloc molts actes a la ciutat de Terrassa i a d’altres poblacions afectades. El significat que s’ha volgut donar als actes organitzats, a més del record d’un episodi tràgic que va commoure la societat,vol ser sobretot un homenatge de pietat a la memòria de les víctimes, una pregària per totes elles i per les persones que van quedar més afectades per aquella catàstrofe.
No és estrany que, tot i que han passat cinquanta anys, el record d’aquelles rierades, que van sembrar la mort i les ruïnes sobre diverses poblacions, ens commocioni interiorment i ens porti a preguntar-nos el perquè d’aquestes desgràcies. Es tracta d’una pregunta tan antiga com la mateixa humanitat, una pregunta transversal que s’han fet els éssers humans al llarg de la seva història davant del problema del mal.
Hem entrat ja en la celebració de l’Any de la Fe, promulgat a tota l’Església catòlica pel Sant Pare Benet XVI. I és una oportunitat per plantejar-nos aquest problema de l’existència del mal en un món que, segons el que ens ensenya la nostra fe, fou creat per un Déu que és bo i generós, que –com diu l’autor de La imitació de Crist, “ho dóna tot i, sobretot, desitja donar-se Ell mateix” (Llibre I, cap. VII). Per donar-se a les seves criatures, aquest Déu bo les creà lliures, i aquesta condició portava inevitablement el risc del mal, provocat pel pecat. Però el mal no pot tenir la darrera paraula en la creació d’un Déu bo i per això la paraula que els cristians tenim davant del problema del mal no és altra que la creu i la resurrecció de Jesucrist. Per això, com diu una invocació tradicional, adorem la creu reconeixent-la com la nostra única esperança: “Salve crux, spes única”. La mort i la resurrecció de Crist –el seu misteri pasqual- esdevenen principi de vida nova per a tota la humanitat.
Ara bé, aquest horitzó de vida i esperança no significa eludir el nostre compromís aquí a la terra. Ben al contrari, ens empeny a treballar per transformar la societat segons el designi de Déu. Ens invita a formar una família unida en la justícia, la pau i la solidaritat; ens empeny a lluitar per superar les dificultats. Hem de lluitar contra el mal físic i el mal moral. Per això, haurem d’investigar sense descans les lleis de la natura, el seu funcionament per prevenir i evitar tot el possible els desastres naturals. Per això hem d’educar les persones perquè treballin per evitar els mals físics i no produeixin mals morals, perquè no facin patir el proïsme, sinó que facin el bé als altres.
Hem recordat, amb motiu dels cinquanta anys de les riuades que si la desgràcia que va assolar la ciutat de Terrassa, Sabadell, Rubí, Cerdanyola i Montcada va ser gran, encara va ser més gran el testimoni de sacrifici, d’heroisme, de servei generós enmig del dolor i la mort de tantes persones. I aquest és un missatge d’esperança que ens deixa aquest dolorós record.
+ Josep Ángel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa