Avui celebrem la solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu, i la 50 Jornada Mundial per la Pau, amb la que mantenim viu al llarg dels anys aquell missatge que els àngels transmeten als pastors las nit de Nadal: “Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estima el Senyor”. Els àngels anuncien als pastors el naixement de Jesús, que és pau a la terra per als homes que ell estima. El missatge que el papa Francesc ens ofereix enguany porta aquest títol: “La No Violència: un estil de política per a la pau”.
La violència i la pau es troben al punt de partida de dues maneres absolutament oposades d’entendre la vida i de construir la societat. L’expressió “no violència” significa una aspiració, un desig, un refús moral de la violència, de les barreres, dels impulsos destructius, però comporta també un enfocament polític realista, proactiu, constructiu, obert a l’esperança. La proliferació de brots de violència té unes conseqüències socials gravíssimes en tots els sentits. Ens trobem en una situació en la que, per desgràcia, es multipliquen aquests brots; per això és tan important donar espai a la no violència com a mètode polític i com a camí realista per a superar els conflictes armats, intentant obrir camins de pau fins i tot allí on sembla impossible. Aquest mètode polític es fonamenta per damunt de tot en la primacia de la llei. Si es salvaguarden els drets de cada persona i la mateixa dignitat de cadascú sense discriminació ni distinció, la no-violència, entesa com a mètode polític, pot constituir una via realista i eficaç per a superar els conflictes armats. Però per damunt de tot, s’ha de partir del reconeixement de la força del dret, que és igual per a tots.
El Missatge es refereix també al tràfic il·legal d’armes, que sosté la major part de conflictes en el món. El comerç mundial de les armes és un negoci en el que s’ajunten interessos polítics i econòmics, a més dels estratègics o de defensa. Globalment es tracta del comerç més lucratiu, seguit pel tràfic de drogues i la prostitució. El 70% d’aquest comerç prové dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat de la ONU: Estats Units, Rússia, Xina, França i Regne Unit. Entre els 10 primers fabricants també es troben Alemanya, Espanya i Itàlia. Encara que la major part de les transaccions la duen a terme entitats comercials, la responsabilitat principal d’aquest comerç resideix en els governs que s’escuden en el dret a la defensa pròpia per a comprar o vendre armes.
En l’actualitat, l’Orient Mitjà, amb els seus nombrosos conflictes, s’ha convertit en un mercat més que rentable per a la venda i compra d’armes; un mercat que atreu molts productors i governs occidentals i que alimenta un terrible bany de sang a la regió. No és estrany que aflori el dubte de si aquestes guerres tenen lloc per problemes reals o són provocades per a vendre estocs d’armes, o les dues coses a la vegada. En qualsevol cas, és urgent acabar amb el tràfic il·legal d’armes i que es reguli amb molt de rigor el tràfic legal, és a dir, amb la legítima finalitat de defensar la integritat de la pròpia nació o estat. Que Santa Maria, Mare de Déu, Reina de la Pau, ens acompanyi aquest any que avui comencem i ens ajudi a ser autèntics constructors de la Pau.
+ Josep Àngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa