El camí de la Quaresma, que ens ajuda a preparar-nos per la celebració de la Pasqua, arriba a la seva fi. Aquests darrers diumenges he comentat alguns punts de l’exhortació apostòlica de Benet XVI sobre “La Paraula del Senyor” (Verbum Domini). Quan ens apropem ja a la Setmana Santa, desitjo proposar el que diu el Sant Pare sobre la Paraula de Déu i el silenci.
S’ha escrit que avui no vivim només una crisi de valors sinó també una crisi de intel·ligència. Som homes i dones súper informats, però constatem que tenim serioses dificultats per a pensar, per a fer un discerniment i una selecció a l’allau de notícies que ens arriben. El que més necessita l’home d’avui és una via interior. Pascal ja va escriure que “la major desgràcia dels homes consisteix a no saber estar en silenci a la seva cambra”.
“El nostre temps no afavoreix el recolliment” diu el Papa en la seva exhortació pastoral (n. 66). Per això proposa ni més ni menys que “educar al Poble de Déu en el valor del silenci” i afirma que “redescobrir el lloc central de la Paraula de Déu en la vida de l’Església vol dir també redescobrir el sentit del recolliment i de l’assossec interior”. I recorda una cita on la gran tradició patrística ens ensenya que les misteris de Crist estan units al silenci. Només en el silenci la Paraula de Déu pot trobar estada en nosaltres “com va ocórrer en Maria –diu el Sant Pare-, dona de la Paraula i del silenci inseparablement”.
He llegit alguns escrits d’estudiosos de la litúrgia i m’ha sorprès que insisteixen en la necessitat d’evitar la saturació de paraules en les celebracions de la fe i en concedir el seu just lloc al silenci, no com un “temps buit”, sinó com un espai per a la interiorització de la paraula pronunciada i sobre tot de la Paraula –escrita amb majúscula-, és a dir de la Paraula de Déu que per a nosaltres, els cristians, és la persona mateixa de Jesucrist, en allò que ensenyà i en allò que va fer (verba et facta Christi).
Cita el Papa una sentència d’un dels sermons del gran Sant Agustí, que tenia el secret d’aquelles afirmacions tan sòbries com lapidàries i que són una invitació a rumiar-les en el silenci. Diu així en llatí: “Verbo crescente, verba deficiunt”. És a dir, “com més creix la Paraula, sobren les paraules”.
Els estudiosos de la litúrgia subratllen la necessitat de la participació activa tant interior com exterior. Sovint la interior resulta més laboriosa que l’exterior, però és la més important. Per això mateix, no sorprendrà a ningú que el Papa ens inviti a “celebrar la litúrgia de la Paraula de tal manera que afavoreixi la meditació” i que “s’han de considerar els silencis previstos com una part de la celebració”.
Invito, doncs, a tots a secundar aquesta “pedagogia del silenci”, que constitueix una oportuna teràpia mental per a tots nosaltres, homes i dones d’aquest temps. Per tal que, gràcies a aquesta teràpia humana, assolim també una superior teràpia de l’esperit, que ens dugui, amb l’ajuda de l’Esperit Sant, a acollir la Paraula de Déu en el nostre cor.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa