Amb motiu del bicentenari del naixement de sant Antoni Maria Claret (1807-1870), em sembla oportú recordar el gran testimoniatge que ens deixà com a missioner i com a home d'acció, perquè el seu exemple ens pot estimular a imitar-lo en el seu zel apostòlic, a partir de les circumstàncies en què vivim els cristians actualment.
Claret és sobretot un servidor de la Paraula de Déu. La seva és una espiritualitat marcadament bíblica. És flexible en l'ús dels mitjans: el que l'interessa sobretot és que el missatge de l'Evangeli arribi a l'home i l'alliberi. És un predicador que va de poble en poble i que invita els seus missioners –coneguts entre nosaltres com els pares claretians- a obrir-se a les noves fronteres, tant geogràfiques com pastorals.
Però també descobreix el poder de la paraula escrita i es converteix en un missioner-escriptor. Escriu més de dos-cents llibres per a tots els públics. I per tal de difondre el missatge cristià, l'any 1848 fundà la Llibreria Religiosa, que entre 1848 i 1866 publicà 2.811.000 exemplars de llibres, 2.059.500 opuscles i 4.249.200 fulles volants. En aquest sentit, i com reconegué el Papa Pius XII, fou un veritable exemple de l'ús per a l'evangelització dels mitjans de comunicació social.
Claret és també un excepcional home d'acció. Fou un decidit promotor de l'acció dels seglars, quan no era freqüent fer-ho. "En aquests darrers temps -escriu- sembla que Déu vol que els seglars tinguin una gran part en la salvació de les ànimes".
A Madrid, com a confessor d'Isabel II i educador del príncep Alfons i les infantes, porta a terme un apostolat més enllà de la seva missió en el palau reial: predica i confessa, escriu llibres, visita presons i hospitals, és a prop dels empresonats i dels malalts. Aprofita els viatges per Espanya amb els reis per predicar a tot arreu. Se sent especialment cridat a anunciar l'Evangeli de Jesús als pobres. "La multitud dels pobres se'm menja viu", escriu el dia 1 d'octubre de 1857.
Una de les seves preocupacions majors és la de dotar les diòcesis de bisbes lliurats a la missió evangelitzadora i renovadora de l'Església i del seu servei a la societat. És partidari del treball dels religiosos i les religioses enmig de la societat i al servei de les seves necessitats socials.
Funda congregacions pròpies, els Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria (claretians) i les Religioses de Maria Immaculada. I anima i aconsella altres fundadors i fundadores: el pare Joaquim Masmitjà, fundador de les Missioneres del Cor de Maria; Marc i Gertrudis Castanyer, fundadors de les Religioses Filipenses; santa Maria Josepa del Sagrat Cor, fundadora de les Serventes de Jesús; el pare Tous, cofundador, amb la beata Maria Anna Mogas, de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor. Assessora Esperança González en la fundació de les Esclaves del Cor de Maria. És íntim amic del beat Francesc Coll, fundador de les Dominiques de l'Anunciata. És amic i aconsella sant Josep Manyanet en la redacció de les constitucions del Fills de la Sagrada Família. S'ocupa molt de les Carmelites de la Caritat, un institut fundat per una santa barcelonina, santa Joaquima de Vedruna. I dirigeix espiritualment santa Maria Micaela del Santíssim Sagrament.
Crec que serà bo dedicar un altre escrit a les claus de l'espiritualitat del pare Claret, ja que aquesta espiritualitat era l'ànima de la seva paraula i de tota la seva activitat apostòlica.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa