El passat 10 de desembre, durant el seu viatge a Baviera, el Sant Pare presidí la pregària de vespres a la catedral de Munic. Assistiren a la cerimònia infants que s’estan preparant per a la primera comunió, un nen o una nena per cada una de les quatre-centes parròquies de l’arxidiòcesi muniquesa. Un acte molt bonic, varen dir els cronistes, en què també participaren joves, famílies, catequistes i professors de religió.
En les paraules finals, el Sant Pare demanà als sacerdots que fessin tot el possible perquè cada parròquia sigui una “comunitat espiritual, una gran família en la qual es viu l’experiència d’una família encara més gran, l’Església universal, i en la qual amb la litúrgia, la catequesi i tots els esdeveniments de la vida parroquial s’aprengui a caminar junts pel camí de la vida veritable”. El Sant Pare va concloure les seves paraules afirmant que els “tres llocs d’educació –la família, l’escola i la parròquia- caminen junts i ens ajuden a trobar el camí que porta cap a les fonts de la vida, a la «vida en abundància»”.
En aquestes reflexions sobre l’educació, avui és el moment de pensar en la funció educativa de la parròquia. La parròquia té unes grans possibilitats formatives per als infants i els joves, especialment en les celebracions litúrgiques, en les celebracions de la fe, en les quals –si són adaptades a ells- tenen l’ocasió d’escoltar i acollir la Paraula de Déu que transformarà la seva vida amb la gràcia divina que es comunica sobretot pels sagraments.
El Concili Vaticà II, en la seva constitució sobre la litúrgia, recomana que “es cultivi la vida litúrgica parroquial” i que “cal esforçar-se per tal que el sentit de la comunitat parroquial floreixi, sobretot en la celebració comunitària de la missa dominical” (SC 42). Benet XVI, seguint un dels pensadors cristians que més admira, el teòleg Romano Guardini (1885-1968), recomana també sovint tenir cura de les celebracions litúrgiques, potenciar la seva pedagogia i centrar la fe en la persona de Jesucrist.
Juntament amb la celebració de la litúrgia, sobretot la missa dominical i la celebració dels sagraments, la parròquia ofereix altres possibilitats de formació i d’educació de tots, però especialment dels infants i els joves, en el sentit de solidaritat amb el germà necessitat, en la trobada amb els germans de la comunitat i fins i tot en l’esbarjo, l’esport, el lleure. Parlaré d’aquest aspecte de la vida parroquial, si Déu vol, en el meu proper escrit setmanal.
Avui he volgut centrar-me en allò que és més important, seguint els ensenyaments de Benet XVI a Munic. Que la parròquia sigui una comunitat espiritual en la qual els seus membres s’obrin a Déu i al proïsme, convisquin i comparteixin, visquin la seva fe i es preparin per ser testimonis d’aquesta enmig del món.
Celebrem avui la jornada del Domund, que està centrada en la figura del gran missioner sant Francesc Xavier (1506-1552), en celebrar-se el cinquè centenari del seu naixement. El lema d’aquest Diumenge Mundial de la Propagació de la Fe (Domund) és “Sant Francesc Xavier, testimoni i mestre de la missió”. Juntament amb santa Teresa de l’Infant Jesús, aquest sant és el patró universal de les missions. El passat estiu vaig tenir l’oportunitat de reunir-me amb joves de tot el país en el castell de Javier, evocant l’exemple d’aquest gran missioner. A ell encomanem els nostres missioners i missioneres que treballen en les joves Esglésies locals dels territoris missionals. Però també li encomanem la dimensió missionera de les nostres parròquies, sobretot envers els infants i joves, els cristians del futur.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa