La Jornada Mundial de la Joventut, els actes i les paraules del Papa ens han deixat una preocupació per a dinamitzar la pastoral juvenil i la pastoral vocacional.
A la vigília de pregària amb els sacerdots, durant els actes de clausura de l’Any Sacerdotal, Benet XVI ens adreçà aquestes paraules tan realistes: “En el món d’avui sembla quasi exclòs que maduri una vocació sacerdotal; els joves necessiten ambients en els que s’hi visqui la fe, en els que s’hi mostri la bellesa de la fe, en els que s’hi vegi que aquest és un model de vida, ‘el’ model de vida i, per tant, els ajudin a trobar moviments, o la parròquia o altres contextos, on realment hi estiguin rodejats de fe, d’amor a Déu, i així puguin estar oberts a fi que la vocació de Déu arribi i els ajudi”.
Els moments essencials de la pastoral vocacional es troben en la pregària i en la celebració de la litúrgia. La pregària, la meditació de la Paraula de Déu i la celebració dels sagraments constitueixen l’espai ideal per tal que cadascú pugui descobrir la veritat del seu ésser i la voluntat de Déu en la seva vida. A la vegada, tota l’Església diocesana ha de resar per les vocacions. Aquesta és la primera i fonamental activitat de la pastoral vocacional.
Els educadors i en especial els sacerdots, no han de témer el fet de proposar la vocació al presbiterat a aquells joves en els que hi descobreixin els dons i qualitats necessaris per a ell. La figura del sacerdot és un element transversal de la pastoral vocacional. L’interès per la vocació en els joves depèn, en gran mesura, del testimoni de sacerdots feliços de la seva condició. La millor catequesi vocacional que un sacerdot pot fer consisteix a mostrar la seva pròpia vocació amb la vida i amb la paraula.
Cal també tenir cura de l’àmbit familiar del jove amb el fi de recuperar-lo com el seu primer lloc d’educació en la fe. El treball per les famílies i amb les famílies afavoreix el naixement i la consolidació de les vocacions al sacerdoci, al diaconat i a la vida consagrada. Des de l’àmbit de la pastoral familiar és precís potenciar una cultura de la vida, que ajudi els matrimonis a acollir generosament el do de la vida i que valorin la vocació sacerdotal d’un fill com el millor regal de Déu.
És necessari, a més, en l’àmbit de la pastoral juvenil i vocacional, la gran tradició de l’acompanyament espiritual individual, que ha donat sempre tants i tan preciosos fruits en la vida de l’Església.
Com a resum final, destacaria tres elements clau de la pastoral juvenil que incideix en el problema de la manca de vocacions. Primer, confiar en els joves i plantejar-los un ideal de perfecció; en segon lloc, conèixer i acompanyar els joves, guiar-los, respondre a les seves actituds, dialogar amb ells; per últim, propiciar la trobada amb el Crist, l’única Persona que omplirà a vessar les seves vides. A partir d’aquí seran capaços de comprometre les seves vides a través del camí que Déu els indiqui, ja sigui el sacerdoci, la vida consagrada o el matrimoni. Que, en qualsevol cas, siguin generosos a la crida del Senyor, com ho fou Maria.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa